Llac endins

Dies enrere Jordi Morros, periodista d’aquesta casa, ens recordava que la darrera vegada que van buidar el llac de l’Agulla per practicar-hi unes obres de manteniment, ara fa dotze anys, els tècnics van trobar-hi cadires, silurs de dos metres i un Fiat Uno robat feia quatre anys. Ara és previst tornar-lo a buidar, amb l’objectiu de fer-hi unes altres reformes, i es repeteix la curiositat sobre què hi pot aparèixer aquesta vegada. La imaginació és tan lliure com la realitat, de manera que entre el llot del fons bé poden emergir el mascaró de proa del Català, naufragat en ple viatge cap a Ítaca després de passar per Cuba; el cove amb què algú va voler pescar la lluna a ple sol; les gotes fossilitzades de l’últim any que va ploure; la trompeta de l’home granota, que va actuar surant en l’aigua una tarda de setembre en la gira Xacobea; la tapa voladora d’un reactor de la petroquímica de Tarragona el dia que va petar; la moto de la mami de la Rosalia; un bàcul pastoral amb hàbit inclòs; el cistelló i la manteta del tió del carrer Guimerà desapareguts durant el darrer Nadal; un submarí groc ple d’espies xinesos; l’urna amb les cendres d’unes paperetes referendàries; la bossa amb un gat mort que uns pispes van estirar d’una velleta de les Escodines quan el duia a enterrar; una roda de recanvi de la roda del temps; unes quantes agulles imperdibles; la sirena del gorg Blau; el gos d’ulls blaus i mirada trista que un dia va marxar de casa i ja no va tornar; el cigonyal d’un ovni fent cabrioles pel cel de Montserrat; i també unes quantes pilotes de tenis; mascaretes i profilàctics; mòbils, claus, monedes... Si no és que el que finalment trobaran els operaris al fons del llac, una vegada l’hauran buidat, serà el mateix que més d’un trobaria dins seu, si fos un llac.

Subscriu-te per seguir llegint