De qui són?

Quan volem preguntar sobre el posseïdor d'una cosa, en català emprem la construcció «de qui + ser + la cosa»; per exemple, De qui és aquest bolígraf? En canvi, l'anglès disposa d'un adjectiu/pronom possessiu que correspon a his: whose. Així, his pen, whose pen? En català, el seu bolígraf, de qui és el bolígraf? Uns altres exemples: De qui són aquells quadres? = Whose paintings are those?; De qui era el cotxe? = Whose car was it?

La resposta de preguntes d'aquest tipus sol ser És meu (pronom possessiu), o És del metge o És de la Neus (construccions «de + article + nom comú» o «de + article + nom propi»). En anglès, en el primer cas, utilitzem els pronoms possessius mine, yours, his, hers, ours i theirs: p.e., És meu = It's mine, És teu = It's yours, etc. En els altres casos solem utilitzar el genitiu saxó, afegint al nom un apòstrof i 's': És del metge = It's the doctor's; It's Neus's. Ara bé, dos avisos: en el cas del metge, l'article el = the no se suprimeix, perquè es tracta d'un metge determinat. En canvi, l'article davant de la Neus, sí que se suprimeix, perquè és un article de tractament, que no es tradueix mai en anglès.

El títol? Whose are they?

Subscriu-te per seguir llegint