Citant Mercè Rodoreda

Ja ho sabem que aquestes rates voladores provoquen al·lèrgies i malalties, embruten parcs i carrers, i amb la porqueria que generen embussen canaleres i tubs de ventilació. És sabut, a més, que les ordenances municipals prohibeixen donar-los menjar, les seves deposicions malmeten la pedra dels monuments i, si se t’ho fan al damunt, maleeixes qui pugui fer-ne la lloança. La seva història és gairebé tan antiga com la de la humanitat. Abans d’interessar-se per les tortugues, Charles Darwin s’havia dedicat a estudiar els coloms, pels quals sentia una gran afecció. Tant és així que els seus amics científics van suggerir-li d’abandonar la redacció de L’origen de les espècies i escriure un llibre sobre els coloms. En altres temps, els coloms van servir d’aliment de subsistència, se n’aprofitava la femta com a fertilitzant i fins feien de missatgers, en absència de correus postals i electrònics. En el pla simbòlic, una parella de coloms significava l’amor, en la Grècia antiga; i la pau, en l’art cristià. D’altra banda, el seu vol en formació, ordenat i precís, ha estat vist com a democràtic, ja que cada individu aporta una posició determinada dins el grup. I si bé és cert que el seu cervell és tan petit com l’ungla d’un dit, els coloms són capaços de reconèixer cares conegudes, siguin amables o hostils, i fins i tot distingeixen (després de passar per les aules de la Universitat de Keio) una pintura de Monet d’una de Picasso. I què seria de la Plaça del Diamant sense la Colometa i d’aquells moments en què paràvem la mà perquè els coloms vinguessin a picotejar les engrunes de pa a la plaça de Catalunya, quan de petits baixàvem a Barcelona per anar al zoo i al rompeolas.