Llei seca de per riure

Ahir va entrar en vigor a Manresa la prohibició als establiments comercials de vendre alcohol a partir de les onze de la nit. S’ha acabat allò d’entrar-hi a comprar cerveses i licor de baix preu per a la festa del banc de la vorera, els graons d’un portal o els porxos de la Porxada.

Amb aquesta mesura l’Ajuntament atén les queixes de molts veïns cansats de gresques nocturnes. No hauria de costar gaire de fer complir. El nombre de botigues obertes a les onze de la nit és limitat i la vigilància sembla fàcil. Però els antecedents del problema indiquen que rés no és senzill quan es tracta de defensar el dret dels veïns a dormir tranquils i a llevar-se sense porqueries al davant de casa.

Aquest dret està protegit per les ordenances municipals des de fa anys. A Manresa resta prohibit el consum d’alcohol a la via pública fora de les terrasses i de les festes autoritzades. Per tant, les persones que munten la gresca alcohòlica denunciada pels veïns han estat incomplint l’ordenança tota l’estona. Se’ls podria haver identificar i multat, amb prou contundència i insistència perquè els en passessin les ganes. No s’ha fet. O no s’ha fet prou.

Ara s’intenta deixar-los sense carburant pel sistema de tallar el subministrament nocturn. És una sortida més senzilla. Però també és molt fàcil d’esquivar. N’hi ha prou amb entrar a carregar a la botiga a les onze menys cinc. I vinga.

S’acosta l’estiu i s’endevina calorós. La ciutadania es tornarà a dividir en dues categories: els que dormen amb aire condicionat i els que ho fan amb la finestra oberta. Aquests continuaran sense veure reconegut el dret al silenci que els permetria descansar durant la nit. No son una prioritat de la cultura dominant, adoradora del tòpic mediterrani de la festa permanent. Si s’organitza un sagramental quan es retalla l’hora de la matinada en que han de tancar bars i terrasses, és normal que els qui volen dormir a mitjanit se sentin abandonats. I els que es queden sense birra barata a les onze, discriminats.