Sort que només és un debat

Engabiar els candidats a alcalde en un debat electoral encotillat no els permet exhibir gaire ni les seves idees ni la seva agudesa, però un debat completament obert es convertiria en un safareig infinit. Segurament tindria més interès enfrontar els principals contendents en una ronda de debats cara a cara, però això seria prudentment rebutjat per uns i furiosament impugnat per tots els altres. Per tant, potser el millor a què es pot aspirar és a formats com el que es va veure dimecres a la Plana a Manresa. Si més no, serveixen per veure qui sap de què va i qui no sap de què parla. Però la conclusió d’actes com el de dimecres és que sort que la capacitat de fer una bona performance en un escenari té molt poc a veure amb la capacitat per posar-se al capdavant d’una maquinària burocràtica i liderar una ciutat. Sort que per governar una ciutat de les nostres no és imprescindible exhibir aquella combinació de seguretat i elegància que et fa presidencial i que en l’argot polític ianqui en diuen swag; sort que, en principi, no hem de témer que el timó de Manresa vagi a parar a mans d’alguns perfils que es van mostrar alarmantment infraqualificats. Sort que, al final, el que compta són altres coses, i no és imprescindible que tots nou surtin bons.