Un consumisme que anestesia

A l’audiència del 3 de maig passat, el papa Francesc ens recordava una situació que, sovint, ens passa desapercebuda: «Avui la llibertat està amenaçada per un consumisme que anestesia». I és que anestesiats, perdem la capacitat crítica i la llibertat.

En el seu discurs, el papa feia memòria de la seva recent visita a Hongria, un país durament «provat per la dominació nazi, primer, i després pel comunisme». Però un país viu, que no ha oblidat ni ha abandonat la fe en Jesús de Natzaret.

El papa posava una imatge gràfica molt bonica, per explicar la situació d’un poble que s’ha mantingut ferm a la fe. El papa elogiava «les sòlides arrels cristianes del poble hongarès»,que van ser «posades a prova». I és que, «mentre s’intentava tallar l’arbre de la fe» d’aquest poble, «les arrels romanien intactes» i per això, malgrat la invasió nazi i la persecució comunista, «es mantenia ferma una Església amagada, amb capellans ordenats en secret, que testimoniaven l’Evangeli treballant a les fàbriques, mentre les àvies evangelitzaven, d’amagat», els seus néts. D’aquesta manera, com deia el papa, «els vincles de fe i de poble ajudaren el retorn de la llibertat».

El papa recordava una poetessa hongaresa que va passar per eixes proves, i que encoratja els joves (també els catalans) a «lluitar per un ideal, per tal de no ser vençuts per la persecució i pel desànim», tan freqüents en la nostra societat, cansada i desencisada.

El papa ens recordava que «la llibertat també està amenaçada, sobretot pels ‘guants blancs’ del consumisme, que anestesia». Per això el consumisme anestesiant posa en crisi valors com «la sol·licitud pels altres, ésser capaços de sentir-nos comunitat, viure la bellesa de somiar junts o tenir famílies nombroses». Com deia el papa, aquest consumisme anestesiant i asfixiant, que fa que ens conformem amb una mica de benestar material, posa en crisi ideals com la solidaritat, la fraternitat i la sol·licitud pels més desvalguts. Per això el papa destacava la necessitat de «tenir cura de les arrels», ja que mentre les arrels es mantenen intactes i són vives, l’arbre també continua viu.

El papa encoratjava i animava l’Església a construir ponts per al demà entre els creients, «ponts entre generacions, entre ancians i joves», i així «tenir cura de l’ecologia», que ens permeti de tenir «un futur sostenible».

Finalment, el papa ens recordava que «l’anunci de Crist» (també a Catalunya), «no consisteix en la repetició del passat, sinó que sempre necessita de ser actualitzat».

Avui les arrels cristianes de Catalunya, (ben vives?), haurien de mantenir ben ferm l’arbre de la fe del nostre país, ja que si les arrels es mantenen intactes, com deia el papa, l’arbre no morirà i es mantindrà viu, ufanós, esponerós. Malgrat que s’intenti tallar les seves branques.