Confessió i pregunta per a patumaires

El primer que he de confessar és que no he viscut mai cap Patum; que no he estat mai a Berga per Patum però que, això sí, he vist fotos, vídeos, he llegit cròniques, entrevistes, opinions i una vegada em vaig enganxar, això també ho confesso, a la retransmissió que va fer TV3 de la festa. Unes imatges que em van fer pensar en una fascinant catarsi col·lectiva per la capacitat de convertir una massa humana en una mena de rusc on tothom hi té el seu paper i per la capacitat de transformar-se en una mena d’orgia músico-afectiva de la qual pràcticament podia sentir l’olor de pólvora. El segon que he de confessar és que he viscut envoltada de patumaires manresans: els meus germans i alguns amics que feien mans i mànigues per agafar-se dies de vacances per poder pujar a Berga i saltar Patum; una tradició que ja va heretar de petita la meva filla per celebrar amb els seus tiets la Patum infantil i, ja quan els amics conduïen, la que tothom li definia com una experiència única; és a dir, inexplicable. El tercer que he de confessar és que treballant on treballo, la Patum és una data assenyalada en el calendari (fins i tot quan la pandèmia la va fer suspendre dues edicions seguides) i que amics i amigues, periodistes berguedans, m’havien insistit durant anys perquè conegués de primera mà que volia dir celebrar Patum i, a més, convidant-me com a profana a escriure sobre la festa. I el quart que he de confessar és el primer que confessava: que per un motiu o per un altre no he pujat mai a Berga per Patum i que només parlo d’oïdes i de les converses indescriptibles de patumaires confessos. L’exemple és el company berguedà Abel Gallardo, que viu i treballa a Moscou des del 2022 i que ha agafat un vol per tornar a gaudir de la seva festa, perquè quatre anys sense saltar Patum no era de rebut. I em pregunto: s’és patumaire igual siguis d’on siguis? Berguedà, manresà o suec?

Dit això, reconec que he necessitat un diccionari de vocabulari patumaire per mirar d’entendre-ho tot: salt de plens, tirabol, comparses, tabaler, fuets, vidalba... perquè, en el fons, més enllà de les asèptiques definicions, hi ha un món que comparteixen milers de persones en el mateix moment. Poca broma. Si consultem el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC es defineix Patum com una figura que representa un animal fabulós que es fa desfilar a les processons i festes populars. No n’hi ha prou. Si consultem els patumaires, la Patum senzillament s’ha de viure. I sense haver-ho fet, parlar de Patum es pot entendre com un sacrilegi. Ho confesso, de moment no la porto a l’ADN. És reversible?