La llengua a TV3

La nova temporada de la sèrie «Cites» ha generat una onada de crítiques per l’ús de la llengua, novament. El problema, en aquest cas concret, sembla una barreja d’incompetència tècnica i de recargolament inversemblant en les formes de producció. Però hi batega de fons el debat gens innocent sobre el model de llengua de TV3. No hi ha dilema: per mandat estatutari, i perquè no té sentit que sigui d’una altra manera, TV3 ha d’oferir productes en català, íntegrament en català, com fa qualsevol televisió pública nacional, i cap suposat intent de guanyar difusió addicional fora dels Països Catalans no ha d’ignorar aquesta premissa; i ho ha de fer no en qualsevol català, sinó en un bon català; la funció dels professionals de la casa, des de la presidenta de la Corporació fins al darrer guionista, és trobar solucions lingüístiques per oferir una llengua viva i viable alhora que correcta. TV3 ha de generar llenguatge i oferir alternatives a les expressions alienes que degraden la llengua al carrer, no pas incorporar-les en una forma de catanyol oficialitzat. I sobretot, el que ha de fer és deixar de crear situacions que reforcen la idea que el català és un problema i donen carnassa als qui en volen una minorització total.