ADN sostenible

L’any 1999, el llavors secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, anunciava davant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos el Pacte Mundial de les Nacions Unides. Era el naixement d’una organització a nivell planetari basada en la promoció d’uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que han obligat a canviar el paradigma d’empreses, organitzacions i institucions a l’hora de definir la seva estratègia de present i de futur.

Un compromís al més alt nivell que recollia allò que des de la societat civil s’havia anat apuntat des de feia anys i panys: primer, amb veu tímida i amb iniciatives i projectes pioners que volien demostrar que la sostenibilitat no només era viable, sinó que era l’únic camí possible per seguir existint. Iniciatives que ens retornaven al sentit comú dels nostres avantpassats i a un principi tan bàsic i fonamental com que la vida sense un planeta en condicions, no és viable. Per a ningú.

Una d’aquestes iniciatives obria camí fa just 20 anys aquest 2023 i que pot parlar avui de sostenibilitat amb el cap ben alt és la Fundació Alícia, vinculada a la Fundació Catalunya La Pedrera. En aquest indret únic que és Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, s’alça un centre de referència a nivell mundial d’investigació en alimentació i cuina. Referent i únic, perquè no hi ha res més al món que s’assembli a la Fundació Alícia. En aquest edifici singular s’hi couen projectes que, des d’una perspectiva sempre científica i amb una vocació innovadora, avancen en tot allò que tingui a veure amb l’alimentació, els hàbits alimentaris i el patrimoni agroalimentari.

Un projecte que se sustenta en una visió molt àmplia i que engloba professionals de perfils que aparentment no tenen cap connexió entre ells (nutricionistes, antropòlegs, cuiners, historiadors, tecnòlegs, biòlegs i fins i tot químics) però que, quan treballen en equip, són capaços d’aportar solucions innovadores, pràctiques i assequibles per millorar el benestar de les persones.

Salut, innovació i territori són les àrees de coneixement que la Fundació Alícia ha anat construint per consolidar una activitat investigadora de primer nivell, alhora que ha desenvolupat projectes de caire eminentment pràctic i han aconseguit l’objectiu que molts voldrien: transferir a la societat tot el coneixement que han generat amb la finalitat de contribuir que tothom, sense excepció, pugui menjar millor.

Van ser pioners a l’hora de parlar de la promoció de bons hàbits alimentaris i de desenvolupar accions que ho fessin possible; van posar la creativitat al servei de la innovació, treballant en la millora de productes i processos, ajudant a petits productors, empreses i territoris que volien fer un salt endavant (conscient i rigorós) i trencar motlles. I també, i no és el menys important pel fet de ser el darrer, van dedicar-se en cos i ànima a preservar i potenciar el patrimoni alimentari estudiant productes, creant receptes per potenciar-los i recuperant cuines d’arreu.

La Fundació Alícia és un privilegi per a la societat i no se l’ha valorada d’acord amb tot allò que ha aportat i que segueix aportant: no a casa nostra ni com caldria. I aquesta és un assignatura que hauríem d’intentar passar amb nota. S’accepten propostes!