Mossèn Joan Alsina, màrtir de la justícia

Avui 19 de setembre commemorem el 50è aniversari de l’assassinat de mossèn Joan Alsina. Nascut a Castelló d’Empúries el 28 d’abril de 1942, Joan, que de petit ingressà al Seminari de Girona, després de ser vicari de Malgrat de Mar, el 30 de gener de 1968 arribà a Xile, on visqué en una comunitat de mossens catalans, al poble de San Bernardo.

Joan Alsina, que exercia la seva tasca pastoral a la parròquia de Sant Ignasi, de la localitat de San Bernardo, també treballava a l’hospital Sant Joan de Déu. Fins i tot després del cop d’estat perpetrat per Pinochet, continuà atenent els ferits a l’hospital i tot i que li van aconsellar que s’amagués, mossèn Joan no ho va fer, ja que, com ell mateix va dir, «hi ha moments a la vida que hi ha que jugar-se el tot pel tot, i si em necessiten, allà hi seré».

El 19 de setembre, militars del batalló de Regiment Yungay de San Felipe entraren a l’hospital i detingueren mossèn Joan pel seu compromís amb l’Evangeli i amb la justícia, ja que que sempre estava al costat dels treballadors. De fet, mossèn Joan no pertanyia a cap partit polític, però com a deixeble de Jesús mai no va ser neutral, i defensà la justícia i els Drets Humans.

Després de portar-lo a Barros Arana, mossèn Joan fou traslladat al Puente Bulnes on fou assassinat. El seu assassí, Nelson Bañados, un soldat de només 18 anys, obeint les ordres del coronel Mario Caraves, acabà amb la vida de mossèn Alsina, que demanà al seu assassí que no li embenés els ulls perquè volia veure-li la cara i perdonar-lo. Com relatà uns anys més tard el mateix Nelson Bañados, mossèn Joan «es posà les mans al cor i mogué els llavis com si estigués pregant i digué: ‘Pare, perdona’ls’. Ja eren les deu de la nit i aquell afusellament no l’oblidaré mai».

El 27 de setembre es trobà el seu cos al Servei de Medicina Legal i va ser enterrat l’endemà, al cementiri de San Bernardo

Segons testimonis de persones que el coneixien bé, a Joan Alsina «el buscaren perquè era un mossèn obrer». Com digué un altre conegut seu, «mossèn Joan no tenia cara de sant ni de màrtir, era un home que no representava a primera vista allò que era en el seu interior, en les seves entranyes». I per això, «per a molts, els escrits de Joan eren xocants, perquè només el coneixien des de fora i mai no pensaren que darrere aquell rostre d’un lluitador, d’un germà obrer, d’un somiador, d’un home que assaboria la vida, d’un home bo i bromista, es pogués amagar un home d’una profunditat de fe, d’un ministre de Jesús, amb aquella qualitat de la pregària del matí, la de, si el gra de blat no mor, no dóna fruit».

Mossèn Joan, que segons un altre testimoni, era «una personalitat plena de sorpreses», va donar la vida pel Regne i per la justícia, ja que sempre estigué al costat dels treballadors. Mossèn Joan, que va morir perdonant, com Jesús, ens és exemple de fidelitat a l’Evangeli i de compromís amb els perseguits per causa de la justícia.