Vitor Roque i el futbol insostenible

El FC Barcelona ha fitxat el brasiler Vitor Roque por 60 milions d'euros, 30 de fixos més 30 de variables, que semblen fàcils de complir. Tant li fa. Roque té 18 anys i ningú pot saber si complirà les expectatives amb què arriba. El que és segur és que es tracta d'un altre exemple de la irresponsable insostenibilitat del futbol. I no perquè sigui un fitxatge que el club blaugrana, en una situació econòmica perillosa, no s'hauria de permetre.

El futbol s'ha convertit, en les últimes dues dècades, en una de les indústries més rendibles. Però, només per a alguns dels seus operadors. Els futbolistes i els seus agents, bàsicament. Ells han estat els grans beneficiats de la hipercomercialització que ha patit l'esport professional, en general, i el futbol, en particular. En cap cas ho han estat els clubs. Si n'hi ha algun, és excepció. Al contrari, s'han convertit en instruments financers amb què especular. El cas del Manchester United, probablement. Els Glazer el van comprar l'any 2005 per 915 milions. Ara, n'han venut el 25 per cent a Jim Ratcliffe, d'Ineos, per 1.235 milions, segons hem pogut llegir a la premsa. Van arribar a demanar-ne 6.000 milions per la totalitat del club, sense que les prestacions esportives s'hi adiguin.

 A més de no ser-ne els beneficiaris, els clubs també en són els responsables. Els seus directius, ja s'entén. Per consentir i afavorir aquest despropòsit. Gavi, Pedri, Balde o Lamine són bons exemples. Potser ho podria ser Guiu.