Importa treballar, amb tele o sense tele

Un dels millors observatoris humans es troba als vagons dels trens d’alta velocitat. La capacitat de treball d’algunes persones per concentrar-se davant els seus laptops, desplegant pantalles amb els seus pressupostos i presentacions audaces de l’últim producte que ha de salvar el món, a qui no els preocupa el més mínim qui estigui assegut al seu costat, és meritori. Els més insolents, per no dir mal educats, són les parelles o grupets que es posen a xisclar a viva veu presumint perquè tot el vagó s’assabenti dels seus projectes apassionants o que, sense més ni més, xafardegen sobre aspectes interns de l’empresa que freguen els límits del bon gust.

Els pitjors, líders de la indiscreció, són els venedors de fum, mòbil enganxat a l’orella, que despleguen les seves habilitats comercials o de màrqueting per a l’univers sencer. «Cal demanar-li més, més, més, a veure si se n’assabenta, que ens està donant pel...!». I és que hi ha comentaris que donen per a un llibre de relats. Als vagons de silenci -només l’AVE de Renfe ens delecta amb aquesta opció- he arribat a patir la queixa d’un xarlatà que, avisat d’on es trobava, va respondre: «Estic treballant en veu baixa. Si escolta, és perquè vol». Hi va haver conat de batussa i l’insensat cavaller se’n va anar a parlotejar entre els vagons.

Com a usuari, treballar en els mitjans de transport és tan antic com estudiar l’última lliçó prèvia a l’examen a l’autobús camí de l’escola. Hi ha qui es passa les tardes treballant a les taules de les cadenes de cafeteries que ofereixen wifi gratis o al vestidor dels gimnasos, on l’ús del mòbil està perillosament permès. I, evidentment, hi ha qui treballa a casa seva com si estigués a la seva oficina. Envejo d’aquests la seva capacitat d’aïllar-se de sorolls, neveres i altres distraccions.

Analitzi vostè quina és la feina i quins són els seus objectius. Una vegada conegudes les respostes, el menú de com i on treballar és tan ampli com es desitgi. La pandèmia va obligar a ficar hores a casa fins i tot a qui es negava a fer-ho abans per allò de separar la vida professional de la personal. N’hi ha que s’hi van acostumar i n’hi ha que no. Hi ha persones que són incapaces de concentrar-se a casa seva i necessiten produir (pensar, innovar, dissenyar, crear...) en un ambient aliè a la decoració casolana. En els temps pretèrits de la covid-19 es van improvisar espais a cada habitatge i es va adequar un nou sistema de convivència familiar que en alguns casos va acabar com el rosari de l’aurora.

Natàlia Ríos ha indagat dins les entranyes del teletreball en el tema de portada d’aquesta setmana d’‘actius’. Un fenomen que va arribar per quedar-se al llarg de tot el món laboral que no depèn d’unes activitats operatives determinades. Cada empresa, com cada empleat, genera múltiples solucions. Teoritzar sobre què és millor s’ha convertit en una activitat en què es multipliquen analistes de recursos humans, consultors, acadèmics, antropòlegs i experts immobiliaris que escombren cap a casa, és a dir, tornar a l’oficina.

Hi ha feines en què és fonamental la relació amb l’equip, veure’s les cares o fer un cafè per comentar la jugada. Si en una empresa es dona l’oportunitat de poder escollir entre teletreballar o no, qui vagi al despatx/sala d’operacions i pugui interactuar habitualment amb els seus companys sortirà amb avantatge davant qui es queda a casa seva sempre. Les relacions humanes no han canviat tot i que hi hagi teòrics que ens facin creure el contrari.

En aquelles professions que ho permeten, teletreballar en moments concrets té avantatges que fins i tot poden afavorir la productivitat. Per exemple, serveix per guanyar temps quan es produeix una emergència/imprevist o entre viatge i viatge, tot i que sigui dins la mateixa ciutat. També té els seus peròs, que hauran d’anar autoregulant-se i controlant-se. Des de missatges enviats a hores intempestives passant per la incapacitat per desconnectar fins i tot en vacances, fins a la generació excessiva de videoconferències que confirmen que la reunionitis continua viva.

En plena transformació del lloc de treball, propiciat per la nova robotització i l’aparició de noves professions, la flexibilitat laboral es consagrarà com l’única fórmula acceptada i acceptable per empreses i empleats. Se seguiran mesurant el compliment dels objectius i en menys mesura els horaris. Els estatuts del treball d’abans quedaran al bagul de la història. I les relacions laborals de demà no seran les d’ahir.