De la pista coberta a la pista curta?

Des d'aquest hivern, la Federació Espanyola d'Atletisme anomena els seus campionats en pista coberta de "short track". És una decisió que no s'acaba d'entendre. La World Athletics va decidir, a partir de l'1 de novembre de 2023, "introduir el nou terme 'short track' per reemplaçar l'habitual terme 'indoor' per descriure els esdeveniments i els registres aconseguits en pistes de 200 metres, tradicionalment cobertes". Ara: els darrers Campionats del Món en Pista Coberta celebrats a Glasgow entre l'1 i 3 de març es van seguir denominant 'indoor'. També els Campionats de Catalunya s'han seguit denominant en Pista Coberta i, de fet, totes les federacions ho fan. Tret de l'espanyola. Que, a més, adopta la denominació en anglès i no la tradueix per "pista corta", que seria el normal. La versió en francès de la World Athletics parla de "piste courte", com és lògic.

Potser amb el pas del temps, el terme "pista coberta" es perdrà i acabarà substituït pel de "pista curta". Però la decisió de la World Athletics té un altre sentit. Durant més de 150 anys, les proves d'atletisme s'han dividit entre l'aire lliure, en pistes ovals de 400 metres, i les de pista coberta, en pistes ovals de 200 metres. L'aire lliure per a l'estiu i la coberta per a l'hivern. Com que les condicions atmosfèriques i l'oval eren distints, s'han mantingut dues llistes de rècords.

El benefici d'aquesta decisió pot ser doble. D'una banda, permetrà que els països amb climes càlids en què les pistes cobertes no tenen cap utilitat, al contrari, puguin construir pistes de 200 metres i optar a organitzar competicions oficials. Perquè, i aquest és el segon benefici, el cost d'una pista curta amb un oval de 200 metres és força menor que el d'una pista de 400 metres. A Catalunya tenim el cas recent de Gironella, que recentment va inaugurar una pista de 200 metres, però amb sauló, característica que ara mateix no li permetria optar a competicions oficials, però sí en un futur si l'adeqüés a la normativa vigent i amb el tartrà homologat.

En aquest sentit, el president de World Athletics, Sebastian Coe, va afirmar en referència als canvis que estan dissenyats "per eliminar una barrera no intencionada" i donarà l'oportunitat als organitzadors de trobar "solucions i oportunitats que les normes actuals els poden desanimar". L'objectiu declarat és obrir "una oportunitat mundial perquè els organitzadors de reunions facin competicions oficials a qualsevol instal·lació que tinguin disponible, sigui a l'interior o a l'aire lliure, utilitzant pistes de 200 metres o de 400 metres", és a dir, internacionalitzar el calendari atlètic. "Aquest canvi permetrà i afavorirà activament la possibilitat que les pistes de 200 metres es traslladin a un entorn exterior i oferirà una opció més assequible a les ciutats, especialment on l'espai és escàs, alhora que estimularà el creixement de l'esport mitjançant la inversió en noves infraestructures".

Però, els campionats en pista coberta no desapareixeran, segons afirma la World Athletics, siguin locals, nacionals internacionals. Tan sols que en aquelles regions en què les capacitats per a construir-ne siguin limitades, els campionats que s'hi facin en pistes curtes tindran el mateix valor i les marques que s'hi registrin podran servir com a qualificadores. Fins i tot, i aquest punt sembla clau per a la voluntat d'estendre el calendari atlètic més enllà dels països tradicionals, esdeveniments que "es facin en instal·lacions provisionals es podrien incorporar a l'estructura de competicions oficials, com les estadístiques i els rècords que s'hi obtinguin independentment de l'entorn en què es desenvolupin".