Ara toca Catalunya

Allò que ens volien vendre com un gran globus aerostàtic ha resultat ser un globus de fira. Només ha faltat que els comuns fessin servir una agulla de cosir per punxar-lo. Ha quedat demostrat que un govern amb el suport de 33 escons dels 135 que té el parlament és del tot inviable.

És bo recordar que aquest govern va néixer com el govern del 52%, de majoria independentista. Una mentida més del processisme, atès que els tres partits que el conformaven no arribaven al 50%. Sigui com sigui un govern d’Esquerra i Junts amb el suport de les CUP però, l’aliança independentista no va arribar a aguantar ni un any, ja que les CUP se’n van desdir. En aquell moment el govern va anar a demanar el suport dels comuns per aprovar el pressupost. Al setembre següent en mig del debat de política general el govern es trencava i es quedava Esquerra sola amb els seus 33 diputats. Per aprovar el pressupost un cop més el govern necessita els Comuns i aquesta vegada són els socialistes, que havien guanyat les eleccions, però els independentistes no els havien permès governar com si fossin uns empestats, per responsabilitat, l’hi van donar via verda.

Enguany els Comuns en un comportament molt infantil no han volgut votar el pressupost per un tema que ni apareix al document. El president sense pressupost ha pres la decisió de dissoldre el Parlament i convocar eleccions pel 12 de maig.

El govern dels 33 presenta una acció de govern gens positiva, de governar el que es diu governar no ho ha sabut fer. S’ha trobat amb una sequera i no sap com reconduir-la, l’informe PISA col·loca l’ensenyament a Catalunya a la cua d’Espanya el que gairebé vol dir a la cua d’Europa. El sistema de salut està a punt de la sobresaturació que en qualsevol moment el pot fer esclatar. En energies renovables som on eren, res de res. En habitatge tenim uns preus impossibles que no permeten a la majoria de la gent assumir-los amb normalitat. Només començar van canviar tot l’organigrama organitzatiu dels mossos d’esquadra i ara tenim els problemes de seguretat que tenim. Per acabar-ho d’arrodonir no han posat fil a l’agulla en una sola infraestructura nova.

Per què no ha volgut prorrogar el pressupost d’enguany? Per més que ens vulguin fer combregar en rodes de molí, el cert és que han cregut que avançant les eleccions agafaven a Junts sense candidat atès que al maig l’amnistia no serà vigent i Jordi Turull no podrà ser candidat. Tot apunta que Junts tornarà a repetir accions passades com la de presentar a Puigdemont com a candidat. Si això vaga per aquí, com sembla, i la campanya es concentri en discutir sobre qui és més independentista dels dos, la garrotada que l’independentisme es pot endur pot ser molt important.

Avui els ciutadans han passat pàgina i el que volen és que parlem dels problemes que realment els afecten. En fi, o tornem al passat o mirem el futur amb esperança, amb un govern que governi bé, escoltant i decidint, encapçalat, aquest cop si, per Salvador Illa. Ara toca Catalunya