El (pata)PAM de l’Ajuntament

Ramon Bacardit, cap de llista de Junts per Manresa, critica el Pla d’Acció Municipal, el PAM, que ha presentat el govern de l’alcalde Marc Aloy. Fa ben fet, ja que criticar el govern és feina del cap de l’oposició. Si no ho fa ell, qui ho farà? Però no és gaire segur que concentrar els dards opositors en el PAM sigui la millor manera d’invertir les energies. Si no ho veu clar, provi de fer una enquesta de carrer, entre els vianants o els estadants de les terrasses, que amb la caloreta estan a vessar:

–Què en pensa del PAM de l’Ajuntament?

–Què vol dir? Que no fa vint centímetres com els altres pams? Ja el deuen haver potinejat per apujar la contribució! –potser respondria un.

–L’Ajuntament ha fet «pam»? Al final ha petat? Es veia a venir –comentaria l’altre.

–No, home, és el Pla d’Acció Municipal -aclariria un tercer.

–Vostè a què es dedica?

–Treballo a l’Ajuntament.

La coalició de govern en va fer la presentació pública a l’auditori Plana de l’Om, i en la foto d’aquest diari es veien un munt de butaques buides. A la sala hi caben cent setanta persones assegudes, i tot just n’hi havia una cinquantena, inclosos regidors i personal municipal, segons la crònica.

El PAM recull una tirallonga d’actuacions susceptibles de modelar el futur de la ciutat, per bé o per mal. La manca de curiositat ciutadana podria semblar decebedora, però té al menys dues explicacions. Una: que a la majoria dels manresans els interessa bàsicament l’ara i aquí. Un ara i aquí de ciutat neta, endreçada, segura, previsible, entretinguda, ben il·luminada, sense bonys als paviments, sense deixalles fora dels contenidors, amb aparcament, i amb un barri vell que no faci pena. L’altra explicació és que poca gent es creu els plans a mig termini dels governants, i la raó l’explicava divendres aquest mateix diari, en analitzar els (in)compliments del pacte de govern de fa quatre anys, que llavors van signar ERC i Junts. Un Junts que era i no era el mateix d’ara.