Justícia sentenciada

El CIS va fer una enquesta d’urgència mentre Pedro Sánchez meditava. Dels resultats se n’ha destacat el suport o la crítica a la maniobra i els seus efectes en unes hipotètiques eleccions, però hi ha altres dades francament interessants, que podrien interpretar-se com un aval de fons als moviments del president.

Segons l’enquesta, nou de cada deu espanyols està a favor de posar límits a l’ús de «mentides, insults i atacs personal al debat polític». És una pregunta tramposa, perquè barreja mentides i insults, que són coses diferents, però indica que els ciutadans tips del fangar estarien disposats a sacrificar parcel·les de la llibertat d’expressió. No anem bé.

Una altra dada espectacular: només un de cada deu creu que la justícia «sempre actua de forma imparcial», mentre que vuit de cada deu pensa que «de vegades es veu influïda per altres poders polítics o econòmics». I també vuit de cada deu considera que «és necessària una reforma de la situació de la justícia a Espanya». No s’arriba a una xifra tant alta sense una llarga acumulació de desconfiança i malestar de la ciutadania cap al poder que, suposadament, ha de garantir el compliment de la llei i ha d’evitar els excessos dels altres poders. No, no anem gens bé.

Quan Pedro Sánchez insisteix en la necessitat d’una «regeneració democràtica» que inclogui el fangar i el sistema judicial sap que sintonitza amb una gran majoria de la població. Una altra cosa és que aquesta majoria li atorgui la credibilitat necessària per «liderar» la transformació, sobretot mentre continuï als núvols dels propòsits genèrics.

L’independentisme ha trobat a faltar la inclusió del Procés en els exemples de lawfare. Que no ho esperin. Per a molts espanyols la justícia justa és la que empresona els enemics de la «unidad nacional».

Si existeix alguna possibilitat que Catalunya sigui independent d’aquí a no gaire, res d’això no l’afecta. Però si no, els interessos dels catalans també estan en joc en aquesta batalla.