Presidenta Ayuso, no haurien mort igual

Es produí un esclat d’aplaudiments, plors i molta alegria, perquè havien aconseguit saber la veritat del que va passar al començament de la pandèmia. Una veritat, que no ha interessat mai investigar ni al Govern de Madrid, ni a l’Assemblea de la Comunitat, ni a la Fiscalia i que els familiars de les víctimes, agrupats en les plataformes «Marea de Residencias» i «Verdad y Justicia», buscaren mitjançant «La Comisión Ciudadana por la Verdad». I ara, que acabaven de sentir les conclusions del seu informe, notaren un alleujament a la frustració i la impotència, que havien sentit durant tots aquests anys, i van veure un camí perquè se n’assabentés tota la societat, es clarifiquessin les responsabilitats polítiques i jurídiques i es fes justícia, com a reparació a les víctimes.

Aquesta comissió, constituïda l’abril de 2023 amb la presidència de José Antonio Martín Pallín –fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem–, tenia l’objectiu d’investigar les morts, sense rebre atenció sanitària, de 7.291 persones a les residències. La seva feina va consistir en la recopilació d’informació, la seva anàlisi i l’elaboració d’un informe amb conclusions i recomanacions de futur. Foren molt importants les jornades del 15 i 16 de setembre, en què comparegueren davant la comissió: residents, familiars, treballadores, periodistes, membres d’organitzacions socials i representants públics.

A l’informe s’afirma que els recursos socials i sanitaris eren insuficients en declarar-se la pandèmia i que la gestió per part del Govern de la Comunitat fou inadequada, ja que moltes morts i patiments eren evitables i es van produir a conseqüència de decisions polítiques planificades i conscients. Es demostra, també, que es va discriminar, atès que no es derivà les persones malaltes des de les residències als hospitals, amb l’única excepció d’alguns residents que tenien una assegurança privada.

Per altra banda, tampoc es complí l’ordre de medicalitzar les residències, feta pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, perquè es decidí portar tot el personal sanitari disponible a l’hospital de campanya d’IFEMA.

Contràriament al que ha afirmat la presidenta Ayuso, la gent no s’hagués mort igual en els hospitals, ni en les mateixes condicions, pel fet que a les residències moriren sense mòrfics, amb molt patiment i en solitud.

No creguem, però, que a Catalunya la situació vagi ser molt diferent. També existí discriminació en la derivació als hospitals i es vulneraren greument molts drets fonamentals dels residents i dels seus familiars: el dret a la vida, a l’atenció sanitària, a no ser discriminat, a la integritat física i moral, a la vida privada i familiar i a una mort digna. De la mateixa manera, es va vulnerar el dret a la veritat, que també reclamen els familiars de les víctimes a les residències catalanes, quan el Parlament no renovà la comissió política d’investigació.

A Madrid, almenys, la societat civil hi ha posat llum.