Pedregada a cal Molina

Pere Aragonès presenta amb solemnitat la pregunta del referèndum i la massa d’opinadors impresos i digitals l’ignora per centrar-se en Tomàs Molina i el seu fitxatge com a candidat d’ERC al Parlament Europeu. Es fan anàlisis molt acurades sobre les expectatives d’escó del meteoròleg, atesos els resultats anteriors i les prospectives actuals; en canvi no s’aplica la mateixa indagatòria a la probabilitat que el Govern arribi a preguntar als catalans: «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?», fórmula més concisa i despullada que la qüestió doble del 2014, o la del 2017 que hi afegia «en forma de república». El president vol que sigui en un referèndum pactat amb l’Estat i d’acord amb la legislació espanyola, condició que li atorga un recorregut molt escàs. Les mínimes expectatives fan que la iniciativa neixi morta, i en canvi l’epifania d’en Molina ha convocat un veritable festival, amb una manifestació exuberant del profund sentiment antipolític que ens anima. La millor persona del món es pot convertir en indesitjable si es vesteix amb els colors d’un partit, i a Tomàs Molina ja li ha caigut la clatellada dels companys del Consell Professional d’Informatius de TV3: «malmet la nostra imatge d’independència periodística». S’entén la preocupació. A partir d’ara, quan veiem el sempre jove Francesc Mauri pensarem: i si està dibuixant el mapa d’isòbares a favor de Junts? I si la previsió de pluja carrega un biaix socialista? I si l’anunci de fortes ventades bufa a favor dels Comuns? Són temors justificats, d’una rellevància i complexitat superiors a la pregunta elemental del referèndum improbable i les corresponents reaccions, avorrides de tant previsibles. També m’imagino els altres partits estudiant la ràtio d’encerts i espifiades del Molina meteoròleg, i l’equip d’ERC analitzant la dels altres homes i dones del temps de la casa per demostrar que no són gaire diferents.

I com és que la Unió Meteorològica Mundial no es pronuncia? Que viuen als núvols?