Hi ha unes eleccions a Euskadi, i unes a Catalunya

Aquest diumenge se celebraran eleccions al País Basc. Diuen que es podria acabar l’hegemonia del PNB i que Bildu podria donar la sorpresa i situar-se com la formació més votada. Veurem. Certa emoció hi ha, igual que, perquè no dir-ho, amb les catalanes. Potser vosaltres ho veieu clar, però més enllà que el PSC serà la força més votada -si hem de fer cas a les enquestes i als darrers resultats electorals- caldrà veure quin partit nacionalista/independentista s’erigeix en la dominant, i si aquestes formacions tindran la capacitat de pactar alguna cosa després de tants mesos de retrets. També és un misteri el paper que poden fer forces extraparlamentàries que com Alhora o Aliança Catalana, i cal preveure un augment de diputats del PP, un descens de Vox i la desaparició, per fi, de Ciutadans, tot i que el mal ja està fet.

Llegeixo que la campanya electoral al País Basc és diametralment oposada a la precampanya catalana. Oficialment encara no hem vist cartells per tot arreu. Que els partits favorits, PNB i Bildu, pràcticament no parlen d’independència o alguna cosa que s’hi pugui assemblar, i que en canvi se centren en els problemes diguem-ne més domèstics que percep la població. Només el Partit Socialista d’Euskadi alerta que els altres dos són independentistes per fer entrar por als qui no ho són. Allò que ve el llop. En canvi aquí, sembla que encara estiguem immersos en el procés. A part de mítings a la Catalunya nord, propostes de referèndums i finançament, pactes post electorals, taula de diàleg sí o no, més confrontació amb l’estat, etc, etc, espero també una pluja d’idees sobre temes com sanitat, educació, habitatge - que no pot ser que es lloguin merdes habitacions per 500 euros o que a Bagà un pis en costi, també, 500-, pobresa infantil o la llengua catalana, que sembla que hagi entrat en una via morta. Ja no val, o almenys a mi ja no em val allò de: ui ara!, quan siguem independents, que ni ho som ni s’espera que ho siguem aviat, tot s’arreglarà, o ja ho estaria (d’arreglat) si no fos pel dèficit fiscal. Més diferències, un 72% dels bascos voten al partit, no al candidat. De fet, els candidats no superen el 55 % de coneixement a les enquestes. Es dona el cas que tant el PNB com Bildu els caps de llista s’estrenen. Més del 60 % dels bascos també consideren que la situació en general és bona però temen que es pugui espatllar. A Catalunya, no va exactament així. És clar, però, que els problemes també són uns altres. Ens emmirallem on no ho hem de fer. Ja no som la Dinamarca del sud.