Espanya no té un MIR d’oncologia pediàtrica. És a dir, no existeix una especialitat reglada per a aquesta malaltia, com sí que existeix per a la pediatria, d'una banda, i per a l’oncologia de l’altra. És una situació general a tot Europa, amb excepcions a Alemanya i al Regne Unit. «El principal problema en el càncer infantil és la falta de formació: no existeix una especialitat reglada en oncologia pediàtrica, malgrat que el càncer infantil és totalment diferent del dels adults», assenyala a aquest diari Andrés Morales, director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB), que depèn de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat).
Morales posa el focus en aquesta realitat aprofitant que aquests dies se celebra a Barcelona el Congrés de la Societat Internacional d’Oncologia Pediàtrica. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha visitat aquest mateix matí el PCCB (que es va inaugurar el juny passat) amb motiu de l’esdeveniment. «Vull reconèixer i donar les gràcies a tots els sanitaris que ho fan possible. Cal continuar avançant en cribratges que permetin la detecció precoç, també en el càncer infantil», ha dit Darias en una atenció als mitjans de comunicació després de la seva visita.
«Fa temps que intentem que a Espanya hi hagi una especialitat en oncologia pediàtrica. Centres com el nostre, de referència, tenen un procés formatiu –una ‘fellowship’ amb 12 places– posterior a la residència en pediatria. Dura tres anys i serveix per formar als pediatres en oncologia pediàtrica», explica Morales. Aquest oncòleg pediàtric, que es va formar als Estats Units, destaca que el càncer infantil és un «conjunt de malalties tan diverses, que requereix una especialitat». Per exemple, hi ha pacients amb leucèmies al cap de dos anys, altres amb tumors ossis als 14 i altres amb tumors cerebrals o els 20. «Tots ells són pacients amb patologies molt diverses, que s’enfronten a tractaments molt específics amb elevades toxicitats».
Carcinomes i tumors del desenvolupament
Aquest metge avisa que el càncer infantil és «totalment diferent del dels d’adults». «Només tenen en comú la paraula ‘càncer’», precisa. Mentre que el càncer d’adults està relacionat amb l’envelliment i els hàbits de vida (la majoria són ‘carcinomes’: tumors malignes que es formen a partir del teixit epitelial dels òrgans), el càncer de nens està relacionat amb «tumors del desenvolupament», això és, càncers lligats al «procés formatiu». «Passen des dels zero anys fins quan un acaba de formar-se als vint-i-pocs anys. Quan ja tens els teus òrgans madurats, no tens possibilitat de tenir un càncer del desenvolupament», explica el director assistencial del PCCB.
Per aquesta raó la investigació ha de ser «específica» i ha de portar-se a terme en centres com el de Sant Joan de Déu. «Tota la investigació en càncers d’adults de poc o res serveix per al càncer infantil», diu Morales. Tanmateix, hi ha «molta més inversió en el càncer d’adults perquè la prevalença és molt més gran (el càncer pediàtric és considerada una malaltia rara) i la investigació està molt més desenvolupada. Una dada que serveix per il·lustrar la incidència entre l’un i l’altre: arreu del món hi ha a l’any uns 400.000 casos de càncer infantil, mentre que només a Espanya a l’any hi ha 300.000 casos de càncer d’adult.
«En països com el nostre podem curar el 80% de nens. Però als països en via del desenvolupament, on es produeixen el 80% dels càncers infantils, només es curen el 20% de nens», adverteix Morales. Així, globalment, la majoria de nens amb càncer al món moren. «Però no per la malaltia, sinó pel seu codi postal. Nosaltres estem en un context molt privilegiat, però aquesta no és la realitat per a la majoria de nens. Congressos com aquest posen en relleu la importància de la col·laboració», conclou Morales.
Visita de la ministra
En la seva visita a l’Hospital Sant Joan de Déu, la ministra Darias ha destacat l’elevada presència del Congrés de la Societat Internacional d’Oncologia Pediàtrica, que ha rebut més de 3.000 participants. Preguntada pels mitjans de comunicació sobre quan s’aprovaria la reforma de la llei antitabac espanyola (que prohibirà fumar en terrasses o en interiors de cotxe), la ministra ha respost que espera tirar-la endavant «en aquesta legislatura», però no n’ha precisat dates.
Quant a l’ús de mascaretes en el transport públic, ha manifestat que Sanitat continuarà escoltant el seu comitè d’experts i que qualsevol mesura que es prengui estarà basada en l’evidència científica. De moment, a Espanya són obligatòries en el transport públic. I, quant a la quarta dosi de la vacuna de la covid-19, que ja s’ha començat a posar en residències, també ha dit que serà la ponència de vacunes la que valori si caldrà posar-li aquesta quarta dosi als menors de 60. De moment, només està indicada per als més grans de 60 o menors de 60 amb factors de risc i sanitaris.
