Maria Elisa Ojeda, arquitecta: “A les ciutats falten moltes coses per oferir un context idoni per les bicicletes”

La mobilitat és un dels grans reptes que té la societat per lluitar contra el canvi climàtic. L’actual model, molt centrat en l'ús de vehicles de combustió, suposa un seriós problema per al planeta, sobretot a les grans ciutat com, per exemple, Barcelona. El transport públic, l'ús d'altres vehicles com la bicicleta o, simplement, caminar, són alternatives que a poc a poc van guanyant espai i que realment poden ajudar a reduir les emissions de CO₂ que emet el transport privat.

María Elisa Ojeda, arquitecte especialitzada en la redacció de projectes de mobilitat a Barcelona, és una d’aquelles persones que han apostat fermament per l'ús de la bicicleta. Va convertir el seu interès per aquesta mena de mobilitat en la seva professió. I a més del seu treball en COMOBA, una consultora de projectes de mobilitat activa, també és la impulsora del projecte “En Bici Sense Edat”, que passeja a persones amb mobilitat reduïda en tricicles elèctrics adaptats per a promoure l'envelliment actiu a la Ciutat Comtal.

“Les ciutats en les quals la bicicleta és un dels mitjans de transport més utilitzats són més amables, més tranquil·les i molt més sanes. És una forma ràpida i còmoda de moure's”, assegura l'arquitecte barcelonina. Barcelona, a més, llevant els barris de muntanya, és una ciutat bastant plana per a desplaçar-se amb aquests vehicles.

Segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal (VMP) estan guanyant cada vegada més espai. Cada dia es realitzen 220.000 desplaçaments amb aquests vehicles a la ciutat, que compta ja amb 240 km de carrils bici i espera finalitzar l'any amb 272,6 km.

Quina bicicleta triar per a desplaçar-se?

El més important per desplaçar-se amb la bicicleta és, sense cap mena de dubte, triar aquella que s'adapti millor a les necessitats personals. Segons l'estudi del Bacc, el 58,7% dels usuaris que circulen pels carrils bici de la ciutat ho fan amb vehicles electrificats (patinets i bicicletes elèctriques). Una situació que es produeix, sobretot, en les zones amb més desnivell de la ciutat i entre els usuaris que fan desplaçaments més llargs.

“El més important és conèixer què necessites. Si vius en una zona amb molt de pendent sempre serà la millor opció, si tens un pis petit és important que sigui plegable”, afirma l'arquitecte barcelonina. Passa el mateix amb la selecció de la ruta a seguir. Ojeda recomana planificar amb temps el trajecte i els carrils bici que s'empraran.

Els beneficis de moure's amb bicicleta

El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), en un dels seus estudis sobre ciclisme urbà a Barcelona, va revelar que les persones que es desplacen amb bicicleta se senten més lliures i més felices. “Agafar la bici em dona molta alegria. Mentre estic realitzant algun trajecte sempre vaig cantant o pensant coses positives”, afirma Ojeda. Però aquesta forma de mobilitat també té altres beneficis:

1. És saludable. La bicicleta no sols és sana per al planeta, també ho és per als éssers humans. És una de les activitats aeròbiques més completes. La bicicleta redueix dràsticament el desenvolupament de malalties cardiovasculars, tonifica la musculació de les cames i enforteix l'esquena, entre altres.
2. Redueix les emissions de CO₂. Un dels beneficis més obvis de l'ús de la bicicleta a les ciutats és la reducció de les emissions de CO₂. Un estudi de la revista Nature assegurava que si tots els habitants del planeta es moguessin amb bicicleta estalviarien 696 milions de tones de CO2 anualment.
3. Molt més econòmic. Una bicicleta és molt més econòmica que un cotxe o una moto. I no sols això, necessita menys manteniment, no utilitza combustible i té una vida útil superior.

“El futur de les ciutats passarà per les bicicletes. Els recursos naturals es van esgotant i els combustibles fòssils són cada vegada més cars i difícils d'aconseguir. Malgrat això, encara queda molta feina per fer i el principal obstacle és el context. A les ciutats encara els falten moltes coses per a oferir unes condicions òptimes”, apunta Ojeda.

Electrificació i transport públic

Més enllà de l'ús de la bicicleta, els canvis en la mobilitat requereixen d'una major profunditat. La reducció de l'ús del transport privat, sobretot aquell amb motor de combustió, per exemple, reduiria notablement els nivells de contaminació que pateixen ciutats com Barcelona. Més enllà de la mobilitat interna, gairebé mig milió de vehicles entren a la Ciutat Comtal cada dia. Mesures com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) han eliminat 610.000 desplaçaments contaminants.

 “S'ha de fer un ús racional del cotxe i això és possible a través de les plataformes de lloguer de cotxes o d'altres fórmules com el ‘carsharing’”, explica la fundadora de “En Bici Sense Edat”. A tot això també s'hauria de sumar l'impuls del transport públic que, encara que creix any rere any, necessita d'algunes inversions per a sumar a més persones adeptes. En aquest sentit, el RACC advertia que sobretot feia falta invertir en el transport públic metropolità per a reduir la quantitat de cotxes que entraven a la ciutat en dies laborables.