50 anys de suport a la investigació

Al mig segle no només es pot fer història, també és possible transformar el futur de milers de persones, millorant el seu present dia rere dia. Així han sigut els primers 50 anys de Fundació MAPFRE, plens d’històries i projectes que han canviat vides. Durant tot aquest temps, el compromís d’aquesta organització sense ànim de lucre s’ha centrat a millorar la vida dels que més ho necessiten.

Des del 1975, Fundació MAPFRE ha impactat positivament en més de 179 milions de persones a través d’iniciatives que promouen l’educació, la salut, l’accés a la cultura, la seguretat viària i la prevenció. Per avançar cap a un futur més humà, amb més oportunitats per a tothom, l’organització ha destinat més de 1.140 milions d’euros a impulsar aquestes accions. D’ells, més de 170 milions s’han dedicat a la investigació en àrees com la salut, les assegurances, la seguretat viària i la prevenció de lesions.

La investigació és el camí més directe per aprofundir en el coneixement i una via essencial per millorar la qualitat de vida de les persones, prestant especial atenció a les etapes més primerenques de la infància i adolescència. Així, dins del programa d’Ajudes a la Investigació Ignacio H. de Larramendi, Fundació MAPFRE ha donat suport a desenes de projectes vinculats amb la joventut el foment d’estratègies de canvi d’hàbits analitzant entre altres aspectes com influeixen les xarxes socials en la imatge corporal, l’impacte dels estils de vida o la formació en maniobres d’emergència.

Longevitat i obesitat

L’impacte de l’obesitat no només és una qüestió d’imatge: afecta directament la salut, la qualitat i l’esperança de vida. Segons l’informe La brecha entre edad cronológica y edad biológica en una cohorte de nacimiento se asocia a la exposición a obesidad, liderat per la investigadora Paulina Correa Burrows, de la Universitat de Xile, patir aquesta malaltia en la infància o adolescència accelera l’envelliment biològic. L’estudi identifica la pubertat —entre els 10 i els 16 anys— com l’etapa més crítica.

També conclou que l’impacte és més gran en homes i el relaciona amb un augment de problemes cardíacs en l’edat adulta.

Un concepte de bellesa

La importància de la imatge entre els adolescents influeix en la seva relació amb l’alimentació i en la manera com interpreten els continguts en xarxes socials. L’estudi Digital fit: influencia de las redes sociales en la alimentación y en el aspecto físico de los menores, encapçalat per la doctora Beatriz Feijoo, de la Universitat Internacional de La Rioja, analitza com afecten els influencers, gamers i els continguts patrocinats a menors d’entre 11 i 17 anys.

Feijoo i el seu equip van detectar que, tot i que un 70% dels participants reconeixen que la publicitat pretén incentivar compres, no sempre identifiquen clarament la intenció comercial quan no està senyalitzada. A més a més, l’estudi revela que el consum de publicacions sobre estètica i hàbits alimentaris impacta en l’autoestima i la percepció corporal: un 27,8% associa un «cos bonic» amb primesa i tonicitat, i un 13,9% sent que no compleix els estàndards físics que veu a les xarxes.

Tot i que comprenen que aquestes plataformes fomenten pressió estètica i que els influencers creen «mons ideals», acaben acceptant aquests continguts com a part natural del seu entorn social.

Entorn alimentari dels joves

El projecte Educació per al foment de l’activitat física i la millora de la qualitat de vida en supervivents de càncer pediàtric analitza la influència de l’entorn alimentari i com impacta en adolescents i joves, centrant-se en els espais on compren, mengen i es relacionen. Aquests hàbits de consum poden afectar la seva salut i augmentar el risc de desenvolupar malalties cròniques.

L’equip d’Investigació de l’Hospital 12 de octubre, «i+12», ha detectat que l’accés, el preu i la disponibilitat d’aliments, i el nivell socioeconòmic influeixen més que la voluntat individual, especialment entre els que estan exposat a opcions poc saludables.

A això se suma que, en ocasions, el màrqueting i les xarxes socials amplifiquen el problema. Per això, el projecte insta les administracions públiques a regular l’oferta alimentària i impulsar programes d’educació nutricional, entre altres mesures.

Una formació que salva vides

Formar escolars en reanimació cardiopulmonar (RCP) i suport vital bàsic (SVB) mitjançant eines educatives innovadores, com la realitat virtual o la gamificació, pot augmentar la supervivència davant parades cardíaques fora de l’hospital. Aquesta és la proposta del projecte PECES (Programa d’Educació en Competències d’Emergència Sanitària), finançat també per Fundació MAPFRE.

PECES cerca desenvolupar, implementar i avaluar metodologies d’aprenentatge —incloent-hi escenaris immersius de RCP i activitats a Minecraft Education Edition— per millorar l’adquisició d’habilitats de primers auxilis en centres de Primària i Secundària.

La iniciativa forma el professorat en l’ús d’aquestes tecnologies i estableix, a més, avaluacions rigoroses per mesurar l’impacte en els alumnes, analitzant coneixements, habilitats pràctiques i percepció del risc.

Per a Fundació MAPFRE, aquests projectes són només una mostra de tot el que es pot aconseguir en els pròxims 50 anys.