«La cultura del blat» recupera mots antics del Solsonès sud

El poeta i pastor lloberenc Pep Divins va presentar el seu últim llibre, La cultura del blat. Records d’infantesa a Llobera’ el passat dimecres a Solsona. L’obra ha estat editada per l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans i va néixer a partir de l’exercici de memòria del seu autor per recuperar el vocabulari que s’utilitzava al Solsonès sud durant bona part del segle XX. Per això, el llibre és un homenatge a un temps en què parlar era un factor de primer ordre en la cultura i la transmissió de coneixements.

Pep Divins va néixer a Llobera i, com va fer notar a l’acte, encara recorda quan, de petit, la seva germana li llegia contes, perquè ell no en sabia. Tot i això, els llibres l’avorrien tremendament, però, en canvi, les rondalles que li solia explicar li fascinaven pel fet de la seva oralitat. Cap als dotze anys va haver de deixar la seva terra natal per una qüestió d’estudis, i va ser a partir de llavors que va començar a perdre el lèxic propi de Llobera que havia utilitzat des que va néixer. Amb vint-i-set anys va tornar al seu territori i a partir de llavors el va anar recuperant progressivament.

«Trepitjant de nou Llobera és com he pogut anar recordant aquest llegat», va assegurar Divins a l’acte en què també va participar l’escriptor, traductor i editor solsoní Raül Garrigasait. «Sense passat som més fàcils de controlar i aquest llibre és testimoni que va existir una cultural oral i sense escriptura a la nostra terra», va apuntar Garrigasait. A més, també el va definir com un «manifest polític, ja que l’arrelament és una potent defensa contra la manipulació i dominació».

A la presentació també hi era present la il·lustradora de l’obra, Marta Ricart. Els esbossos que acompanyen l’obra van néixer a partir d’un joc en què Divins li va fer arribar una sèrie de paraules recuperades i ella, sense saber-ne el significat, traçava dibuixos. «És a partir de la sonoritat de cada paraula que anava dibuixant el que sentia, una tècnica que també emprava l’artista rus, Kandinsky», com va esmentar l’ardevolenca.

«Sense la memòria no soc capaç d’entendre la natura i la vida, i menys la cultura» és una cita de La cultura del blat de Divins. Com va esmentar, «bona part de la cultura popular, les seves tradicions i mots que s’utilitzaven antigament, s’han perdut i obres com aquestes les recuperen per enriquir la nostra cultura actual, que, al cap i a la fi, és un patrimoni del qual hem de tenir cura i mantenir en el temps».