La sequera afecta més de 1.100 ha de bosc al Solsonès i gairebé 5.000 ha al Berguedà

La massa forestal afectada per la sequera del Solsonès no es va veure incrementada durant el 2023 respecte a l'any anterior i es va mantenir en les 1.119 hectàrees compromeses. El Bages, Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça també van resistir les conseqüències de la manca d'aigua durant l'any passat, mentre que la resta de la meitat nord de Catalunya ha registrat un increment destacable. El Berguedà compta amb un total de 4.961 hectàrees malmeses, però les comarques amb més àrea afectada són el Baix Empordà i la Selva, que superen les 10.000 ha. Segons un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d'Agents Rurals, són les pitjors dades «de lluny» des que es van començar a registrar l'any 2012 a Catalunya.

L'àrea total afectada en tota la regió és de 66.500 hectàrees, una xifra que es troba molt per sobre de les 40.000 que hi havia l'any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més superfície afectada són el Baix Empordà i la Selva amb 10.773 ha i 10.077 ha, respectivament. Les segueixen Osona, la Noguera, el Pallars Jussà i el Gironès, totes elles amb afectacions d’entre 5.000 i 7.000 hectàrees.

En el cas del Baix Empordà la major part de la seva afectació és nova del 2023, és a dir, que ha empitjorat especialment durant l'últim any. En el cas de la Selva i el Gironès, més de la meitat de les seves afectacions són noves, però, en canvi, comarques com la Noguera, el Berguedà, el Pallars Sobirà i l’Anoia tenen molt poca afectació nova. Les que han resultat menys mal parades durant l'any 2023 han estat el Solsonès i la Segarra on l'afectació dels seus boscos no va resultar incrementada al llarg de l'any. Al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça les afectacions noves van ser de 98,9 ha i 59,6 ha, respectivament.

Conseqüències pel medi ambient

Ja fa tres anys que la present situació de sequera fa que els boscos catalans pateixin un estrès hídric que els acaba causant estralls en la seva massa forestal. Les conseqüències més visibles són que els arbres es queden sense fulles, que s'assequen o bé que acaben morint per aquesta manca d'aigua. A aquest factor, també se li suma la progressiva pujada de temperatures a causa del canvi climàtic, que provoca que els boscos siguin més vulnerables davant dels patògens. Segons detalla l'estudi fet a partir del seguiment del Deboscat, les espècies que s'han vist més afectades han estat el pi roig, l'alzina i coníferes.

Les planifòlies (faigs, roures o alzines), són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF, Mireia Banqué, va explicar que es tracta d'un "procés habitual", ja que estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals, així que per sobreviure deixen morir les seves fulles. La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, va detallar que un dels principals riscos que comporta que els arbres estiguin debilitats és que són una presa fàcil de plagues vegetals. Això, segons va alertar, pot acabar repercutint en altres problemes a mitjà termini de l'estat de salut.

En el cas dels pins, la situació és diferent perquè en estat de sequera simplement moren. Es tracta de pins rojos, una espècie més freqüent a un clima del centre d’Europa i no tan acostumat a sequeres tan llargues com la dels últims anys. Sanitjas va apuntar que aquests arbres s’han convertit “en combustible” per a incendis i va posar l’accent en la importància de treure’ls abans que no comenci l’estiu.

Els resultats de l’estudi del CREAF ha estat elaborat amb dades que recullen Agents Rurals al llarg de tot l’any, encara que prenen una mostra més exhaustiva el mes de setembre. Al llarg de l’any, el cos va detectant zones amb clapes d’arbres morts o afectats per la sequera i, a partir d’aquí, fa un mostreig més exhaustiu al setembre, arreu de tot el país. Un cop recol·lectades aquestes dades, procedeixen a calcular l’estat de salut de la massa forestal catalana en termes generals.

Ajudes de 5,2 milions d'euros

Per tal de retirar la massa boscosa morta, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajudes de 5,2 milions d’euros per a propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d’un mínim del 15% per la sequera. Com consta a les bases, com més afectació tinguin, més prioritat es donarà en les ajudes. A més, caldrà que hi hagi una superfície mínima de 3 hectàrees perquè tinguin un “impacte” en la prevenció d’incendis. Els propietaris rebran un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.

Subscriu-te per seguir llegint