UsApps, l'app que permet denunciar casos d'assetjament escolar

L’entorn dels bessons de Sallent ha denunciat que l’institut Llobregat no va fer prou per atendre l’assetjament que estaven patint l’Iván, originalment Alana, i la Leila. El Govern ha admès que alguna cosa es va fer malament i el Departament d’Educació ha obert una investigació especial dirigida per la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (Usav) per aclarir els fets, entre aquests, saber per què no es va activar el protocol.

Susanna Soler, una docent veterana, revelava a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, que en moltes ocasions les direccions no activen el protocol, que suposa avisar Inspecció, perquè aquesta figura els suposa més burocràcia i al final no hi ha recursos assistencials per aplicar els dictàmens, per exemple suport psicològic continuat a l’agressor. 

Això planteja un escenari en el qual és el centre educatiu el que té a la seva mà alertar d’un cas de ‘bullying’. Però els alumnes, i les seves famílies, tenen un altre recurs per elevar la seva denúncia directament al Departament d’Educació: la UsApps, una aplicació que es va crear el 2021, al mateix temps que la Usav, perquè els estudiants tinguessin un canal directe a través del qual comunicar a la conselleria qualsevol violència.

{"youtubeEmbed":[]}

L’app és accessible a alumnes, exalumnes i a qualsevol membre de la comunitat educativa, tant si és la persona que viu directament una situació de violència com si n’és testimoni. I és confidencial. Enviat l’avís, la Usav es posa en marxa, contactant per telèfon amb la persona denunciant, per recollir informació i activar el protocol.

Una app que, com la mateixa Usav, no tots els centres educatius, i menys els estudiants, coneixen, tot i que des del Departament asseguren que se n’ha fet promoció. Segons han explicat a El Periódico fonts de la conselleria, tant el 2021, quan es va llançar l’app, com el 2022, se’n va fer difusió en els serveis territorials d’Educació. També es va enviar «en més d’una ocasió» la informació a totes les direccions de centres i se’ls va fer arribar material com cartells i adhesius. De tota manera, per assegurar que l’app és àmpliament coneguda, la conselleria té previst llançar aquest any una nova campanya de difusió.

La Usav ha atès 598 casos

Una altra opció per a les víctimes d’assetjament és accedir directament a la Usav, bé a través del telèfon 900.923.098 o via correu electrònic a usav.educacio@gencat.cat. Un professional de la unitat, formada per psicòlegs, pedagogs, educadors i juristes, es posarà en contacte amb la víctima i recollirà tota la informació. Després d’una primera intervenció, s’ofereix atenció psicològica al centre i s’actua a través de la direcció de l’escola o institut amb el suport d’Inspecció.

Des que es va posar en marxa la Usav, aquesta unitat ha atès 598 casos d’assetjament escolar. Desglossat per cursos, les xifres han anat augmentant: si en el curs 20-21 en van ser 84, el curs passat en van ser 347 i només en el primer trimestre d’aquest curs en va atendre 167. Xifres que són només la punta de l’iceberg perquè són els casos que arriben a aquesta unitat, que també atén violències relacionades amb la salut mental, entre les quals el suïcidi. Aquí també augmenten les xifres: dels 28 casos del curs 20-21 es va passar als 55 el curs passat (gairebé el doble) i als 34 només en el primer trimestre d’aquest curs.

App B-Resol, una altra opció

No és l’única app que els joves tenen a mà per denunciar. En el marc del Mobile de Barcelona, s’ha tornat a posar sobre la taula una altra aplicació: l’app B-Resol, creada per la ‘start-up’ BCN Resol i avalada per l’oenagé Educo, entitat especialitzada a acompanyar situacions de violència contra la infància. Aquesta aplicació permet als adolescents denunciar de manera anònima una situació d’assetjament. L’app li permet escollir l’adult al qual informa: tindrà entre tres i sis opcions, totes personal del centre educatiu, escollides pel mateix claustre. L’app ajuda els centres a fer un seguiment dels casos i de les mesures que han pres, a més de generar informes i estadístiques que permeten detectar patrons.

Actualment, aquesta app funciona en 50 centres públics i concertats d’Espanya i Andorra; d’aquests, 30 són a Catalunya. Segons dades d’Educo, les escoles reben entre 20 i 40 avisos, dels quals menys del 10% (entre 2 i 4) són de ‘bullying’. La resta són situacions inicials de conflicte que es resolen abans que el problema empitjori.

Les apps són, doncs, un canal de comunicació, un instrument més perquè els joves que pateixen trenquin el silenci. Guiomar Todó, directora adjunta d’Educo, adverteix, però, que la formació del professorat i els recursos que aquests puguin tenir, per exemple prou hores per fer seguiment dels casos, són clau per assegurar que les escoles siguin espais segurs per a tot l’alumnat.