Una estrella de mar de 38 milions d’anys torna a casa

La Calliderma Atagensis és una espècie d’estrella de mar. Fa uns anys, el paleontòleg aficionat Josep Llansana Marcè en va descobrir un exemplar fossilitzat d’uns 38 milions d’anys. S’havia mantingut sencera, va ser una troballa insòlita i, per tant, d’un gran valor paleontològic. L’estrella de mar és propietat de la Generalitat, que l’ha cedida en dipòsit al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Un conveni firmat aquesta setmana entre el Museu i el Consorci de la Tossa n’ha permès la cessió. Aquesta tarda a les 19.00h se n’inaugura l’exposició.

Josep Llansana Marcè (Igualada, 1949) és un empresari jubilat que de ben jove es va aficionar a la paleontologia. La seva neboda Marina Llansana recorda que «de ben petits ens duia a buscar fòssils pels voltants d’Igualada». La periodista l’ha ajudat en tota la tramitació i divulgació, des que fa uns tres anys van iniciar el procés de donació al museu igualadí.

Fa força més, «no ho va registrar i no ho recorda», explica Josep Castelltort, biòleg i amic de la família, Josep Llansana Marcè va veure aquella estrella de mar «que estava a la superfície del terreny exposat a la pluja, al vent, al sol, a la humitat...», segons va escriure l’any 2020 a la Revista Igualada, 64-65.

Els fòssils d’estrelles de mar són infreqüents. Perquè, un cop mortes, les plaques i els ossicles de l’esquelet i les membranes que els uneixen es desfan i es dispersen. Se’n troben parts, però no pas totes senceres. Per tant, es tracta d’un cas únic a Catalunya i, «pel que ens van dir els catedràtics Jordi Martinell i Rosa Domènech, de la Universitat de Barcelona, no en saben de cap altre exemplar en tot el món», explica Marina Llansana.

De fet, «si no hagués estat recollit en aquell moment, un parell o tres de pluges l’haurien pogut fer desaparèixer ràpidament i s’hagués perdut per sempre, ja que s’haurien dispersat les peces que l’integren i s’haurien vist arrossegades per les aigües xaragalls avall», va escriure Llansana Marcè. Les peces són 580. Les va guardar entre els fòssils de la seva col·lecció i, un cop jubilat, va procedir a reconstruir-la.

Propietat de la Generalitat

La normativa sobre el patrimoni arqueològic i paleontològic determina que tots els fòssils trobats són propietat de la Generalitat. Josep Llansana Marcè en va fer la donació i el Departament de Cultura, després que els experts l’estudiessin i cataloguessin, la va acceptar amb data de 14 de març del 2023.

Tot i que en algun moment es va valorar dipositar-la a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, «al final van considerar que havia de quedar-se al lloc d’on va sortir i se’n va fer dipositari el Museu Comarcal de l’Anoia», diu Marina Llansana.

El tràmit següent va ser la cessió al Consorci de la Tossa perquè la calliderma atagensis s’exposi al Castell. La Direcció General de Patrimoni Cultural la va autoritzar el 16 de juny i aquesta setmana l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i de Santa Margarida de Montbui, Jesús Miguel Juárez, com a presidents del Museu i el Consorci, respectivament, n’han firmat el conveni de cessió per quatre anys prorrogables «de manera indefinida, si es compleixen les condicions fixades», afirma la directora del Museu, Glòria Escala.

La regidora de Gent Gran, Comunicació i Turisme, Diana Susin López, afirma que «per a nosaltres és un honor disposar d’aquestes restes, que tornin al seu lloc original perquè tothom pugui conèixer i descobrir aquesta peça singular i la història del nostre entorn, serveix per posar en valor el nostre territori».

Va morir per agosarada

Saber què li va ocórrer a aquesta calliderma atagensis, una espècie ja extingida, fa 38 milions d’anys és difícil de saber. No obstant, el seu descobridor va apuntar que «és possible que l’animal s’internés en un hàbitat hostil o no va poder respirar i el fons, per ser llotós poc apte a un desplaçament ràpid, va provocar-li la mort».

La Tossa, en aquell període de l’eocè, era un escull de corall en paral·lel a l’antiga costa, situada al llindar entre l’actual Anoia i l’alt Penedès. Fa més de 40 milions d’anys s’obria des de l’actual País Basc, Navarra, nord i centre de l’Aragó i ocupava el centre de Catalunya fins a l’Empordà.

Aquesta tarda quedarà exposada al lloc on va viure fa 38 milions d’anys i on Josep Llansana Marcè, en descobrir-la, va evitar que els seus ossicles es perdessin per sempre més. Els actes, que es faran al Pla del Castell i a la Sala d’Exposicions, començaran a les 19.00 h.