Laura Vilagrà, una nedadora que trenca onades

La política i la natació són dues constants en la trajectòria vital de de Laura Vilagrà Pons (Santpedor, 1976). Vocació i passió. Nedadora de resistència i bregada en el terreny polític i de l’administració pública, porta moltes braçades a l’esquena nedant en moltes aigües i en diferents estils. Alcaldessa, diputada, delegada del govern, i ara es perfila com la nova consellera de Presidència del govern de Pere Aragonès. La política bagenca ha trencat onades des de les files republicanes. Va obtenir una de les primeres alcaldies d’ERC a la comarca, va ser l‘alcaldessa més jove de Catalunya i ara, fent tàndem amb Aragonès, retornen al partit la presidència de la Generalitat.

Mare de dues filles, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Direcció Pública a ESADE. Va iniciar el contacte amb el món de la política al partit on milita. Va fer pràctiques a ERC i ja s’hi va quedar a treballar, amb 22 anys, com a assessora de càrrecs electes locals i parlamentaris.

L’alcaldessa més jove

Laura Vilagrà va trigar poc a ocupar el seu primer càrrec polític i el 1999 va entrar a l’Ajuntament de Santpedor com a regidora i al Consell Comarcal del Bages, on es va ocupar de la conselleria de Promoció Econòmica. En aquells anys també va esdevenir membre de l’Executiva Nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i responsable de les seves Polítiques Institucionals entre el 2001 i el 2002.

A les eleccions municipals del 2003 ja va encapçalar la llista dels republicans a Santpedor i, amb 27 anys, va esdevenir l’alcaldessa més jove de Catalunya, càrrec que va mantenir durant 12 anys, quan va decidir no tornar-se a presentar per salut democràtica. «És bo que els lideratges no s’eternitzin», assegurava. La politòloga i política bagenca va compaginar l’alcaldia amb el càrrec de diputada al Parlament de Catalunya, del 2006 al 2011,quan el va acabar deixant per compaginar la tasca de l’Ajuntament amb la seva aleshores recent maternitat.

Ja fora de l’Ajuntament, el gener del 2016 va ser nomenada delegada del Govern a la Catalunya Central, un càrrec que va ocupar un any, nou mesos i 12 dies, fins que l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol la va destituir, l’octubre del 2017.

En aquest punt, va decidir fer un canvi en la seva carrera professional fora de l’àmbit polític i va assumir, el març del 2018, el càrrec de gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella (Ampans). L’objectiu era obrir-se nous horitzons professionals i a Ampans va entrar en contacte amb el tercer sector, la qual cosa li va permetre tastar la gestió «des de l’altra banda». Una experiència que confessava que va ser «reveladora» i que la va fer «més bona gestora». El setembre del 2019 va deixar aquest càrrec per sumar una nova experiència a la seva trajectòria professional i va esdevenir la gerent del Consell Comarcal del Bages, a proposta del govern de l’ens, d’ERC i JuntxCat, que va ostentar fins a la seva entrada a la candidatura republicana.

Després d’aquests anys sabàtics i d’haver perdut el contacte directe amb la política i el partit, sense que entrés en els seus plans, la seva vocació va tornar a trucar a la seva porta. «Jo volia deixar la política, però ella no m’ha volgut deixar i m’ha tornat a cridar» deia en una entrevista aquest diari just després de fer-se públic que seria la número dos de les llistes d’ERC a les eleccions del febrer passat.

La crida de Junqueras

Van ser el propi president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, qui li van fer la proposta d’implicar-se al projecte d’ERC «i quan t’ho demana algú com ells que ha sacrificat tantes coses, no pots dir que no», reconeixia en el seu moment a Regió7. Amb la seva elecció el partit buscava reforçar el perfil de gestió pensant en un govern que hauria de fer front a una situació econòmica i social complexa després de la pandèmia.

Experta en la direcció i gestió d’equips, ERC va considerar que Vilagrà podria aportar també coneixement en el tercer sector vinculat a l’àmbit social i d’inserció laboral i en les institucions públiques. També va veure en Vilagrà una aposta per un valor segur del partit, independentista de llarga trajectòria i coneixedora, a més, del món local amb una llarga experiència. I ella, que porta la política a l’ADN, no s’ho va pensar dues vegades.

Membre de l’equip negociador

Els resultats electorals van donar a ERC una situació privilegiada i la legitimitat de formar govern. Vilagrà, persona de confiança d’Aragonès, va ser una de les quatre persones de l’equip negociador d’ERC per al pacte amb Junts i la CUP. La bagenca ha volgut traslladar a l’esfera nacional la seva capacitat de consens, que li havia permès establir ponts entre les diferents formacions a nivell local i comarcal. L’acord no va ser fàcil i van caldre tres mesos per rubricar-lo.

Amb Aragonès ja investit president avui s‘han de fer públics els noms dels membres del nou govern entre els quals pren protagonisme el de Laura Vilagrà, que comandarà Presidència, una conselleria amb molta càrrega política interna, ja que haurà de fer de frontissa entre les dues formacions del govern i, per tant, haurà de desplegar de nou la seva cintura política i capacitat d’entesa. «Volem fer un govern que neixi cohesionat, sense problemes d’entesa per anar més a l’una que fins ara», deia la setmana passada un cop signat el pacte.

La santpedorenca s’agafa al timó del nou govern que comença a caminar. Ho ha de fer a una velocitat de creuer des del minut zero per reconstruir econòmica, social i emocionalment un país molt tocat per la pandèmia,però també amb la mirada posada en l‘altre gran repte, el de consolidar el procés independentista i assolir la República. Ara li toca nedar a mar obert en temps de turbulències.