Un 17,5% dels metges i un 7,48% dels docents secunden les vagues

Uns 3.000 professionals del sector sanitari i educatiu es manifesten pel centre de Barcelona per reclamar millores en els serveis públics

Dos mil sanitaris protesten com a preàmbul de la gran mobilització | ACN

Dos mil sanitaris protesten com a preàmbul de la gran mobilització | ACN / Beatriz Pérez/Agències

Beatriz Pérez/Agències

Milers de sanitaris i docents es manifesten aquest dimecres pel centre de Barcelona per reclamar millores professionals i salarials i més recursos per als serveis públics. Són 3.000, segons la Guàrdia Urbana. Convocats per diversos sindicats, s'han concentrat a la plaça Sant Jaume i es dirigeixen cap al Parlament. La portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Anna Alcalà, ha alertat que la situació és "penosa" i que treballen "sota mínims". A més, ha remarcat que han cridat a la vaga a tots els professionals i no només als metges –Metges de Catalunya ha fet la seva pròpia convocatòria- perquè el problema és generalitzat. Des d'USTEC, Iolanda Segura, ha reclamat revertir definitivament les retallades fetes fa una dècada als serveis públics.

La vaga convocada pel sindicat mèdic ha tingut un seguiment en el torn de matí del 17,5% dels facultatius i del 0,8% de la resta de personal, segons han comunicat el 47% de les entitats proveïdores al Departament de Salut, que n’ha informat a través d’un comunicat. En canvi, Metges de Catalunya eleva el seguiment global fins al 75%. Només als CAP, el 33,5% dels facultatius han secundat l’aturada, així com el 3,4% de la resta de personal. D'altra banda, Educació ha xifrat en un 7,7% el seguiment de la vaga de personal docent funcionari, interí i laboral de l'ensenyament públic fins a les dotze del migdia. La vaga la va convocar inicialment USTEC-STEs i s'hi han acabat adherint la majoria de les organitzacions sindicals del sector.

Tres dies de llargues negociacions no han estat suficients perquè els metges catalans arribessin a un acord amb les patronals i la Conselleria de Salut. Hi haurà vaga almenys avui i demà, i s’ajunta amb la dels professorat públic, així com amb altres més minoritàries també de l’àmbit de la sanitat, com la de les infermeres.

Vaga de metges

Metges de Catalunya (MC) lidera la mobilització pel pes que té de facultatius -12.000 afiliats- i perquè va ser el primer a convocar la vaga per a avui i demà. Com en la concertada es va arribar recentment a un acord per al conveni col·lectiu, subscrit per tres sindicats que no secunden la vaga (CCOO, UGT i SATSE), s’espera que l’impacte de la vaga es noti més als centres de l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals i el 80% dels CAP. D’altra banda, el sindicat majoritari dels docents, USTEC, encara molest per la modificació del calendari escolar, és el que promou la vaga a educació per als mateixos dies.

Uns 25.000 facultatius de la sanitat pública de Catalunya estan cridats a mobilitzar-se. Aquesta és la segona gran vaga de la sanitat pública catalana en els últims quatre anys, perquè en 2018 ja havien parat els metges d’atenció primària. Després d’aquella vaga, els metges dels CAP havien aconseguit fixar un màxim de visites diari (28) i un temps mitjà per a cada pacient (12 minuts). I ara, segons MC, un dels principals esculls de la negociació és, de nou, l’agenda del facultatiu: el sindicat opta per fixar un nombre de visites diari, mentre que el departament advoca per l’«autoorganització» del metge.

«Confirmem que demà i demà passat hi haurà vaga. Els motius fonamentals es resumeixen en dos: un és la sobrecàrrega de treball i un altre, les condicions laborals, que no retenen talent mèdic», va explicar ahir a la tarda el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart. Segons Lleonart, la «sobrecàrrega laboral» del metge fa difícil que aquest doni una bona qualitat assistencial al pacient i porta al fet que molts facultatius acabin abandonant la professió o el sistema públic o patint ‘burnout’. «Si bé és cert que aquests dies hem acostat posicions, no hem aconseguit una proposta de la ‘conselleria’ que sigui prou transversal i homogènia per desconvocar-la», va dir.

Per la seva banda, el subdirector del CatSalut, Alfredo García, va assegurar que la «línia vermella» del sindicat és «retributiva» i no assistencial. «Demana una assignació directa, des de Salut, d’un complement retributiu en les nòmines. No podem acceptar-ho perquè va en contra de la norma. Això s’ha de canalitzar a través de les taules de negociació i aquesta és la línia vermella que ha trencat la negociació», va dir García, per a qui la ruptura de la negociació va ser una «sorpresa» per a tots, perquè «la dinàmica de la negociació era bona».

[object Object]

Uns dos mil sanitaris es van concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume i es van manifestar fins al Parlament, per reclamar millores al sistema de salut, com a mesures davant la pressió assistencial o millors condicionals laborals. Aquesta és la primera de les dues jornades de la vaga convocada per la Intersindical. Infermeres, llevadores, auxiliars d’infermeria (TCAI) i altres col·lectius es van concentrar davant la Generalitat.

Vaga de mestres

Quant a Educació, el professorat arrossega des del 2012 retallades als seus salaris i a les condicions laborals que el departament ha anat revertint, com la reducció en dues hores de l’horari lectiu, que és efectiva des d’aquest gener. No obstant això, els sindicats també demanen tornar al cobrament del primer complement als sis anys d’antiguitat i no als nou. La proposta de la conselleria és fer-ho efectiu a finals del 2023 i els sindicats ho volen avançar al setembre. Els sindicats també demanen «blindar» el juliol perquè els professors no hagin d’acudir als centres educatius, després que Educació avancés una setmana l’inici del curs el setembre. Una altra de les demandes és la retirada del decret de plantilles, pel qual es faculta les direccions dels col·legis a triar el personal sobre la base del projecte educatiu de centre.

Des de l’acord del setembre entre Educació i els sindicats que va permetre reduir les hores de classe del professorat amb la incorporació de 3.500 professors aquest gener, s’han celebrat 14 taules sectorials. Amb tot, els sindicats han denunciat «falta de voluntat negociadora» per part d’Educació, a la qual demanen «més concreció» en el calendari d’aplicació.

Els sindicats exigeixen al Govern que hi destini el 6% del PIB com marca la Llei d’Educació de Catalunya aprovada el 2009, mentre afirmen que l’actual inversió no arriba al 3% del PIB. Major inversió en educació implicaria poder desplegar el decret d’escola inclusiva, que és una altra de les demandes sindicals.

El Sindicat d’Estudiants, amb àmplia representació en els instituts i escassa en universitats, s’ha sumat a les mobilitzacions.

Subscriu-te per seguir llegint