Propietaris forestals retreuen a una mentalitat excessivament urbanita la poca cura dels boscos

El Món Sant Benet ha acollit avui l'assemblea general de BOSCAT amb la presència de la consellera d'Acció Climàtica i Agenda Rural, Teresa Jordà

Foto de família dels participants en l'assemblea

Foto de família dels participants en l'assemblea / OSCAR BAYONA

Helena Carbonell

Helena Carbonell

El 70% de la massa forestal catalana està en mans privades, és una dada que generalment es desconeix. Els membres de la Federació catalana d'associacions de propietaris forestals, BOSCAT, i la mateixa consellera d'Acció Climàtica i Agenda Rural, Teresa Jordà, atribueixen aquest fet a una mentalitat excessivament urbanita. BOSCAT agrupa 25 associacions forestals, 2.000 propietaris i més de 200.000 hectàrees de bosc en total.

Aquest matí el Món Sant Benet ha acollit l'assemblea general de l'entitat que se celebra anualment i enguany ha comptat amb la presència institucional de l'esmentada consellera, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Saitjas i l'alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, Àdria Mazcuñán. La benvinguda ha anat a càrrec del president de l'entitat, Just Serra i el president de l'Associació de propietaris forestals de Valls del Montcau, Josep Tarín.

Els membres de l'entitat han mostrat la seva preocupació per les traves administratives i burocràtiques que es torben a l'hora d'emprendre projectes als boscos o fins i tot, de fer-hi les tasques mínimes de conservació i neteja.

Per la seva part, la consellera Jordà s'ha compromès a fer les modificacions necessàries a la Llei d'Urbanisme per tal que no siguin els Ajuntaments de cada municipi els responsables de quins treballs es poden fer el bosc. Ha dit que "ja tenim redactat el paràgraf que ha d'anar a la llei d'urbanisme i quan s'aprovi alguna llei al Parlament, aprofitarem per introduir-lo. Ha de ser abans que acabi l'any".

Teresa Jordà també ha apuntat que es programarà una trobada de BOSCAT amb Urbanisme per gestionar tots els temes que tinguin a veure amb aquell departament amb l'objectiu final de "poder fer una gestió integral de la massa forestal de casa nostra, que és el 65% del territori".

Els altres dos temes que han cobrat una rellevància important al llarg de la reunió han estat la pedagogia social sobre els boscos i la gestió d'incendis. Respecte al primer punt, diversos ponents han estat d'acord a dir que "s'ha de fer arribar el missatge que el bosc no és d'ús públic, és d'ús social". Segons un dels membres de la federació, Joachim Englert, la diferència de conceptes és abismal perquè el terme "social" hi té implícit un respecte, mentre que si es diu "públic", la gent tendeix a pensar que és propietat de tothom i es pot fer el que un vulgui.

El president de BOSCAT, Just Serra, ha assegurat que l'única forma efectiva de prevenir els incendis i lluitar contra el foc és fer gestió forestal. Ha explicat que tota la massa forestal "morta" que hi ha a Catalunya representa un gran risc i pot ser un "polvorí" de cara a l'estiu. Des de la federació, es mantenen a l'espera de com evoluciona la meteorologia al juny i si hi ha més pluges que permetin reduir el risc.

Pel que fa als incendis forestals, un dels membres de la federació ha reclamat a les institucions que s'han de fer avaluacions més exhaustives de les afectacions i l'impacte mediambiental que poden provocar. La resposta de la directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Saitjas, ha estat que s'està treballant per fer-ho en propers casos d'incendis per tenir informació tant pels professionals del sector com per la població en general.

Josep Tarín, per la seva part, ha afegit que "també s'hauria de quantificar el cost de la no gestió". En resposta a les dues intervencions anteriors, Jordà ha dit que "el mal estat dels boscos i del medi ambient en general és fruit de no fer res durant molts anys, la no acció ens ha sortit molt cara".

Com era previsible, l'assemblea també ha abordat el tema de la sequera. Segons Saitjas, les pluges de les darreres setmanes han permès "frenar l'estat crític de la vegetació" i "l'estrès hídric dels arbres" però ha subratllat que "no ha estat suficient per revertir una sequera acumulada de més de tres anys".