Sallent acomiada el Carnaval amb una rua massiva entre el dol i la festa

El municipi ha aconseguit convertir la cercavila de comiat en un acte amb identitat pròpia i personatges singulars

David Bricollé

David Bricollé

Sallent ha fet de l’enterrament del Carnestoltes un acte paradoxal. Segurament no és el més esperat pels sallentins, bàsicament perquè és el que dona per acomiadada una de les festes més emblemàtiques del municipi, però alhora és dels més gaudits. Amb els anys, han aconseguit convertir-lo en un esdeveniment que, lògicament, forma part indestriable del Carnaval, però que alhora ha assolit una identitat pròpia. I això s’ha pogut constatar aquesta nit de Dimecres de Cendra, en què el rei Carnestoltes, ja finat, ha estat acompanyat cap al comiat final amb una cercavila multitudinària i altament dinàmica.

Les ploraneres no van faltar a la cita funerària

Les ploraneres no van faltar a la cita funerària / OSCAR BAYONA

Una singular rua mortuòria en què el dol i la festa desenfrenada s’han anat alternant, guiats en un estadi i en l’altre per sinistres personatges, d’una banda, i per la música de la xaranga, de l’altra, que ha portat a la massiva corrua fúnebre els ritmes carnavalescs fins al darrer sospir.

Un instant de la rua mortuòria de l'enterrament de la Sardina a Sallent

Vídeo: David Bricollé / Foto: Oscar Bayona

La cercavila de comiat ha engegat a la plaça de la Verdura, on ja hi havia exposat el fèretre amb el rei Carnestoltes de cos present (enguany, un home primitiu, símbol d’un retorn als orígens). Un nodrit grup de ploraneres, espelmes en mà, l’ha vetllat els moments inicials i ha arrencat el seguici a primera línia, seguint un fèretre que per a la rua ha estrenat un elegant cotxe mortuori d’una tal funerària Memorí. Completava el cap de la cercavila la formació musical, que alternava la marxa fúnebre amb un ampli repertori de les peces més carnavalesques, amb les que ha fet saltar i ballar el massiu seguici de punta a punta.

Personatges sinistres sortien al pas de la rua mortuòria

Personatges sinistres sortien al pas de la rua mortuòria / OSCAR BAYONA

Pel camí, la comitiva ha anat topant amb escenes i personatges que feien evident que l’hora final de la festa era arribada. Personatges, alguns d’ells, que ja formen part ineludible d’aquest acte final, com els dimonis alats, proveïts de torxes i anunciant les tenebres de la Quaresma; o les bruixes i els seus malabars de foc infernals.

Els dimonis alats ja són un clàssic de la cercavila final

Els dimonis alats ja són un clàssic de la cercavila final / OSCAR BAYONA

A ells s’hi han afegit fúnebres repartidors de cendra; xanquers amenaçant amb la dalla; i fins i tot passatges de sang i fetge. Però els sallentins i sallentines s’han resistit fins al final a donar per mort el Carnaval, no parant de ballar i saltar esperonats per la xaranga, i guiats per l’esperit incansable del gegant Antonyito, acompanyat d’un altre element ja fix de la festa, el gegant Maquis. No hi ha hagut, però, clemència. I el Carnestoltes ha quedat mort i enterrat en un acte final sota una il·luminada Torre del Gas, que enguany s’ha convertit en l’escenari del comiat.  

Malabars de foc infernal durant la rua

Malabars de foc infernal durant la rua / OSCAR BAYONA

Subscriu-te per seguir llegint