Autopista Terrassa-Manresa: 25 anys d'uns descomptes per fascicles

El debat al voltant d’un possible rescat anticipat l’autopista Terrassa-Manresa, que ha reviscut enmig de la maregassa de posicionaments que els darrers dies han aflorat al voltant del present i el futur de les comunicacions al Bages, coincideix amb els 25 anys de l’activació dels primers descomptes en aquesta via ràpida. Unes bonificacions que s’han convertit en un lliurament per fascicles, ja que, sobretot els que es van començar a aplicar fa 7 anys, han incorporat gairebé cada any una novetat.

El 2 de gener passat, primer dia laborable de l’any, entrava en vigor una nova mesura, en aquest cas es podria dir un retoc, en la modalitat de descomptes que la Generalitat hi ha promogut des del 2016. En concret, s’ampliava la franja horària matinal en què (de dilluns a divendres laborable) s’aplica un descompte als qui passen pel peatge de Sant Vicenç de Castellet en sentit sud (se’n van cap a Terrassa) o a l’inrevés. Per a aquests trajectes, les bonificacions s’apliquen dins del que es considera hores punta, que fins al canvi d’any eren, al matí, des de les 7 fins a 2/4 d’11, i a la tarda-vespre de 5 a 9. El que s’ha implantat amb l’entrada el 2024 és ampliar en mitja hora més la franja matinal bonificada, de manera que és efectiva ja des de 2/4 de 7.

Aquest era un petit pas més en un llarg camí d’afegitons que han fet d’aquesta autopista una via amb descomptes en constant transformació. Uns descomptes que comptant des del primer model que encara s’aplica, compleixen 25 anys.

I és que la història dels descomptes a l'autopista Terrassa-Manresa arrenca deu anys després de la seva posada en servei (el 1989). Va ser el 16 de juliol del 1999 quan la Generalitat va decidir aplicar una primera rebaixa en una via que fins a aquell moment estava tenint molt poca captació (per sota dels 10.000 vehicles de mitjana diària al pas per la barrera). En aquell moment, s'implanten uns descomptes, que segueixen sent vigents, que suposen una reducció del 45% del preu total. Això sí, aquelles bonificacions són només efectives de dilluns a divendres laborables, conscient com ha estat sempre la concessionària (Autema) que el poder de captació el tenia sobretot els caps de setmana.

De fet, aquests descomptes sí que van tenir una incidència directa, ja que a partir d'aquell moment es registra un creixement constant i notable que fa que vuit anys després, el volum de trànsit d'aquesta via ràpida assoleixi el seu sostre duplicant les xifres de final de la dècada anterior (20.848 vehicles de mitjana diària al peatge, el 2007).

Un model que no va ser

A partir d'aquell moment, però, amb plena incidència de la crisi econòmica, aquesta dada no va fer res més que mostrar descensos continuats, fins als poc més de 13.000 vehicles diaris del 2013, que situaven l'autopista en xifres de 12 anys enrere. Va ser en aquesta fase de profunda davallada que el departament de Territori de la Generalitat va començar a parlar d'uns nous models de descomptes per a la C-16, que s'afegissin als que ja funcionaven des de feia gairebé 15 anys.

Del punt d'origen d'aquell plantejament s'ha fet popular l'episodi que va protagonitzar l'exconseller Santi Vila. El juny del 2013, Vila, llavors titular del departament de Territori i Sostenibilitat, va sobrevolar el Bages anant cap a la Vall d'Aran, que havia quedat greument afectada per un aiguat. En aquell fugaç pas aeri, va tenir una panoràmica que ell mateix va confessar, un any més tard, que li havia ofert una visió meridiana de la situació de les comunicacions al sud del Bages. Des de les altures va descobrir una carretera d'estretors i altament densificada (la C-55), i en paral·lel, a ben poca distància, una traça molt més ampla -dos carrils per banda- i directa (l'autopista Terrassa-Manresa) molt menys transitada. Pocs mesos després (el 14 de setembre del 2013), el mateix Santi Vila anunciava la futura implantació d'uns nous descomptes, que es presentaven com a pioners, que serien variables al llarg del dia, en funció dels fluxos de trànsit que es registressin en cada moment (més barata quan n'hi hagués menys). A la pràctica, però, aquest model no es va arribar a aplicar.

Canvi rere canvi

El que es va implantar el 2016 va ser una versió més estàtica. L'1 de gener d'aquell any es posaven en marxa unes noves bonificacions que s’anirien ampliant en els anys posteriors perquè no van aconseguir el resultat esperat. Aquells descomptes permetien que entrant a l'autopista des de la barrera de Sant Vicenç/Castellbell cap al nord (i a l'inrevés) el peatge fos gratuït. Però finalment es va fer efectiu només en unes franges horàries concretes, de dilluns a divendres no festius. En concret, de 7 a 2/4 d'11 del matí i de 5 a 9 de la tarda, que es consideren hores punta. Quan es van posar en marxa el 2016, però, tenien a més de l’horari, una limitació física afegida. Només eren vàlides per als recorreguts que anaven entre el peatge abans esmentat i l'enllaç número 54 (el que hi ha entre Sant Fruitós i Navarcles), i a l'inrevés.

Tot just mig any després (el 7 de juliol) el de departament de Territori, llavors amb el conseller Josep Rull, admetia la poca incidència d'aquest format i anunciava l'ampliació d'aquest model de bonificació cap a tots els recorreguts més enllà d'aquest enllaç 54. Canvi que va entrar en vigor l'1 de gener del 2017.

Completats tres anys sencers amb aquest nou format, el mateix departament, ara amb un altre conseller al capdavant (Damià Calvet), reconeixia implícitament que no s'ha aconseguit la captació de vehicles cap a l'autopista que es pretenia (per restar-ne de la saturada C-55) i que els dubtes que generava en l'usuari la limitació horària podia haver-ne estat el motiu principal.

Davant d'aquesta valoració, el maig del 2020 s'anunciava el nou canvi en aquest peatge, que es va fer efectiu l’1 de setembre d’aquell any, quan la gratuïtat des del peatge de Sant Vicenç/Castellbell cap al nord i a l'inrevés es va estendre a les 24 hores del dia, de dilluns a divendres laborables.

L'altra gran novetat va arribar el 2 de gener del 2023. A partir d'aquella data, el que s'ha passat a anomenar oficilament com a Ronda Manresa (circulació gratuïta per l'autopista de Sant Vicenç cap al nord i a l'inrevés) va començar a ser accessible sense necessitat de teletac, amb l'aplicació del registre previ de matrícules. Això sí, és una modalitat restringida als vehicles de tipus II (bàsicament turismes) i al que no tenen accés, per exemple, les motos. Tal com va explicar Regió7 l'1 de gener passat, segons fonts del Departament de Territori fins a 4.000 vehicles fan ús diàriament i de forma gratuïta d'aquesta Ronda Manresa. I segons aquestes dades, al llarg del primer any hi havia gairebé 20.000 matrícules registrades a través de la web d’Autema. 

I entremig, els descomptes que s'apliquen des del 1999 també van experimentar un canvi el setembre del 2019, quan es va fer obligatori l'ús de Teletac o Satelise (que fins llavors no calia) perquè se li apliqui a l'usuari i no hagi de pagar la caríssima tarifa íntegra.

Un llarg llistat de mutacions que segueixen buscant capacitat d’atracció cap a l’autopista i, per derivació, la descàrrega d’una C-55 que ha reobert el debat sobre el seu desdoblament.

Subscriu-te per seguir llegint