Meandre promou un manifest en què demana que es descarti el desdoblament de la C-55

Meandre s’ha erigit en contrapès dels qui defensen recuperar l’antic projecte per convertir la C-55 en una autovia, ara integrats en la Plataforma pel desdoblament de la C-55. L’entitat ambientalista, nascuda el 2006 arran de la construcció de l’Eix Diagonal i que es defineix com associació per a la preservació del patrimoni natural de Manresa i el Pla de Bages, promou un manifest en què aposta per una millora de les comunicacions de la comarca, però posa l’accent en l’eliminació del peatge de l’autopista perquè aquesta esdevingui el corredor principal. De fet, el manifest s’encapçala com a «Campanya en favor de l’alliberament del peatge de l’autopista C-16». Sí que, en paral·lel, es fa costat a una millora de la carretera convencional actual, però també demanda de forma clara i explícita que «es descarti definitivament el desdoblament de la C-55». El manifest es completa amb les peticions d’una «línia de bus competitiva entre Manresa i Barcelona», i d’una millora «de la freqüència i la durada» dels trajectes en ferrocarril, «amb una visió territorial àmplia».

El punt de vista de Meandre, que fins ara ha rebut el suport sobretot d’altres entitats ecologistes, parteix de la base (i així ho exposa en el manifest) que la consideració de les funcions de la C-55 «està completament lligada a la funció de l'autopista C-16, així com amb la resta de mancances del transport públic (ferroviari, estació intermodal, línies de bus) entre la nostra comarca i l’àrea metropolitana».

Amb aquest punt de partida, l’entitat i el text per al qual recull suports argumenta que «no té cap sentit fer hipòtesis sobre si seria necessari ampliar la C-55, considerant l’impacte ambiental que tindria i l’efecte detractor cap altres inversions públiques d’aquesta iniciativa, sense haver explotat al màxim les capacitats de les infraestructures ja existents». I en aquesta línia, sosté que «els estudis fets fa 20 anys», en referència als projectes executius per desdoblar aquesta carretera, «amb criteris de quan la crisi climàtica no semblava encara una prioritat, serien considerats avui extemporanis donat que les prioritats han canviat radicalment».

Un dels pilars que erigeix Meandre per reforçar la seva tesi és el de la posada en servei del tram de la B-40, que es va fer efectiu a mitjan febrer. Així, l’entitat bagenca exposa en l’argumentari del seu manifest que «l’accés a Abrera i la zona del Baix Llobregat (port, aeroport, etc.) des de la

Catalunya central ha estat profundament modificat per l’entrada en servei de la B-40, que uneix Terrassa amb Abrera des de la C-16». I en subratlla que el trajecte Manresa-Martorell «és només 9 quilòmetres més llarg per la C-16 respecte de la C-55, però el temps transcorregut per fer el trajecte és el mateix i, evidentment, la seguretat viària és molt superior per l’autopista». En aquest escenari, valora l’associació, «és evident que la priorització és alliberar el peatge de la C16 per maximitzar el seu ús abans de construir cap infraestructura viària addicional. Això descongestionaria enormement el trànsit de la C-55».

Meandre defensa que, en el context actual, «la priorització en les inversions es troba fortament mediatitzada per la necessitat d’implantar mesures per reduir la generació de gasos d’efecte hivernacle i per mitigar-ne els efectes», i que amb aquest objectiu «cal seleccionar amb cura quines són les inversions que es reclamen i es busquen per estar en sintonia amb una urgència social i econòmica com mai havíem tingut». Per això reiteren que «les opcions adients en el cas que ens ocupa són una línia de bus competitiva, l’aposta pel ferrocarril i l’alliberament del peatge de la C-16».

Subscriu-te per seguir llegint