Blog 
PSICOLOGIA COACHING
RSS - Blog de Roser Claramunt

L'autor

Blog PSICOLOGIA COACHING - Roser Claramunt

Roser Claramunt

Com a psicòloga-coach i formadora, treballo la influència de les emocions en l'aprenentatge i el benestar, en la consecució dels objectius de millora que ens proposem, per arribar a ser protagonistes de la nostra vida. ...

Sobre aquest blog de Salut

En aquest bloc, compatirem reflexions i recursos relacionats amb el coaching personal, educatiu i empresarial, intel·ligència emocional i l'atenció plena (mindfulness).


Arxiu

  • 02
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    Com potenciar els nostres somnis

    Quantes vegades hem deixat de fer alguna cosa perquè ens sembla que “no podem” o perquè ens han dit des de petits que “fer això o allò no et donarà de menjar”, “no pots fer això perquè tu no vals per a això”, ” no parlis, faràs el ridícul”, “no sortirà bé”. Al llarg del dia, utilitzem moltíssimes frases en el nostre “diàleg intern” que hem interioritzat en aquests primers anys. Aquests diàlegs, aquestes paraules que ens diem a nosaltres mateixos abans o durant una activitat, podenimpulsar o frenar la nostra conducta. Ser conscients del què ens diem interiorment i de com ens ho diem, determina els nostres sentiments i el nostre comportament.

    Efectivament, és en els primers anys de la nostra vida quan som més permeables als missatges, comportaments i actituds que observem al nostre voltant, a través dels nostres pares, familiars, professors, … i mitjans de comunicació; aquests primers anys determinen, en part, aquests diàlegs interns. I diem, en part, perquè, encara que és veritat que, amb el temps moltes d’aquestes creences canvien gairebé sense adonar-nos (no és el mateix la “bellesa” per a un adolescent que per a una persona que ha complert els 40 anys, per citar un exemple), també és cert que les podem canviar a voluntat, i això justament és el que ens permet lluitar pel que somiem i aconseguir-ho. 

    Ja en el segle I, el filòsof socràtic Epítet ens deia que: “No són les coses les que ens molesten, sinó la interpretació que en fem”. Més recentment, Albert Ellis, fundador de les teràpies cognitiu-conductuals, deia que les nostres creences contribueixen als dolors emocionals. I apostava per canviar aquestes creences autoderrotistes i rígides, de vegades fins i tot “irracionals”, per altres més possibilitadores. Com? A través de l’anàlisi racional i de la posada en pràctica de noves conductes. Fem la prova: canviem els “no puc” per “no he pogut encara”, els “no serveixo per fer això” per “cóm puc fer / quins passos necessito fer per ….”, els “I si no surt bé?” pels “I per què no?”; i  observem la diferència.  En els primers pensaments, li diem a la ment que estem bloquejats, que no podem fer res.  En els segons pensaments, li estem dient a la ment: Fes alguna cosa!, Actua!.

    I és que, massa sovint, les persones actuem com si el que creiem fos cert, per això, quan creiem que no podem fer alguna cosa en concret, el nostre comportament sol confirmar que no podem fer-ho … és com si de manera automàtica i inconscient busquéssim les proves que ens confirmin que tenim raó.

    Si analitzem racionalment aquests diàlegs interns, provinents potser d’una experiència viscuda o de missatges rebuts externament al llarg de la nostra vida, i en comptes de “autosabotejar-nos” constantment i deixar-nos portar pel nostre pilot automàtic, ens “autoanimem” com ho faríem amb el equip local, amb els esforços que fem diàriament per aprimar-nos, per obtenir millors notes acadèmiques, per aconseguir una feina, per ser millors professionals, per impulsar un negoci o emprendre, per estar en forma, per deixar de fumar, per millorar les nostres relacions familiars, per tenir més temps per a nosaltres …. tindrem millors resultats.  Tractem doncs, els nostres pensaments com si fossin les flors del nostre jardí.

    Com adults, reflexionem quan dins nostre sorgeixi aquest “no puc”, … com a adults, pensem en quina responsabilitat tenim quan parlem als nostres fills i filles, als nostres alumnes, … i cuidem al màxim el nostre llenguatge. Si evitem posar etiquetes a la seva particular i irrepetible manera de ser (totes les persones som úniques i singulars), si animem la seva creativitat innata en comptes de frenar-la, estarem contribuint a formar persones lliures i segures de si mateixes que lluitaran per aconseguir els seus somnis, per viure plenament.

     

    Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach
    roserclaramunt@psigma.cat 
    roserclaramunt@kaizensingular.com
    Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.
    Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de 
    Kaizen Singular

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook