Manresa és la cinquena ciutat catalana amb més tones d'amiant en teulades

El Govern ha presentat aquest dilluns el Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, que comptabilitza, en un mapa interactiu, 122.460 les teulades on hi ha fibrociment i que ha de servir de guia en la lluita per l'erradicació de l'amiant, d'acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. A Manresa s'han detectat 1.227 cobertes amb fibrociment, el que suposa 7.763,54 tones. Aquesta xifra converteix la capital del Bages en la cinquena ciutat catalana, per darrere de Barcelona (17.716,01 tones), Terrassa (11.285,32), Sabadell (10.934,55) i Lleida (9.317,93) amb més quantitat de tones d'amiant en teulades.

Pel que fa a la resta de capitals de comarca de la regió central, s'han comptabilitzat 281 cobertes amb amiant a Berga; 261 a Solsona; 340 a Moià; 643 a Igualada; 379 a La Seu d'Urgell i 91 a Puigcerdà.

El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació. Segons el mapa, que ha elaborat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec del Departament de Presidència, hi ha 700.000 tones de fibrociment a les teulades de Catalunya. "Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental", ha proclamat aquest dilluns la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, sobre aquesta "eina de diagnosi" que ha presentat al Palau de la Generalitat al costat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.

El projecte no permet saber el percentatge d'amiant que hi ha en aquestes teulades, però amb el mapa, ajuntaments, empreses i particulars ho tenen més fàcil per saber allà on hi ha teulats fets de fibrociment i procedir a saber si aquest conté o no amiant, i en quina proporció. Pots consultar en aquest enllaç quantes cobertes de fibrociment hi ha al teu municipi.

945 municipis tenen cobertes amb amiant

Les dades del mapa s'han obtingut amb un treball de camp d'un any de l'ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors híper-espectrals per determinar la naturalesa de les cobertes. Les principals conclusions són que només 2 dels 947 municipis de Catalunya no tenen cap coberta amb aquest material: Renau (Tarragonès) i Caldes d'Estrac (Maresme). La resta, en tenen tots, amb una suma total de 122.460 cobertes, 40 quilòmetres quadrats de superfície agregada i un pes total de 700.000 tones en tot el territori. Foradada, Oliola, Ivorra, Abella de la Conca són els municipis amb més quilos de fibrociment per habitant.

En la presentació, els responsables del Govern i de l'ICGC han reconegut que el cens no permet escatir el percentatge d'amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que, el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades. En conjunt, es calcula que hi podria haver 4 milions de tones d'amiant a Catalunya. La prioritat, segons el Govern, serà la retirada de les teulades amb amiant en més mal estat.

Les dades, les tindran els municipis "aquesta tarda", amb una eina d'anàlisi al detall que inclou el nombre de cobertes, els metres quadrats i els quilos de fibrociment per habitant.

7.763,54 tones a Manresa

Pel que fa la distribució, si es posa el focus en la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. I si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.

Vilagrà ha recordat que més enllà de l’elaboració del mapa de cobertes amb fibrociment de tot el territori català, el Govern té previst aprovar el proper dimarts 7 de maig el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, "un pas més" Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. La Unió Europea recomana que l'amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l'any 2028, i a totes les teulades en conjunt l'any 2032.

Finançament per la retirada de l'amiant

Per abordar la retirada de l'amiant, aquesta darrera legislatura el Govern ha mantingut una línia de finançament destinada a ciutadans i empreses vinculaa a la substitució d'aquest material per plaques solars fotovoltaiques. L'any passat va estar més dotada que mai amb 50 milions d'euros, ja adjudicats i pendents d'execució. En aquest sentit, i malgrat la pròrroga pressupostària, aquest 2024 la línia estarà dotada amb 10 milions d'euros.

Quant als ajuts, aquesta legislatura hi ha hagut política de finançament de la retirada de l'amiant destinada als ciutadans i a empreses que el 2023 va estar dotada amb 18 milions d'euros, més 32 milions d'euros en una convocatòria específica de substitució per plaques fotovoltaiques. Segons Mascort, enguany tot i no haver aprovat pressupost es repetirà aquesta convocatòria, ara dotada amb 10 milions.

Mascort ha posat en valor "la feina ingent no només per a detectar l’amiant present al país, sinó també per a donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada", fent-ho compatible amb la generació renovable amb una línia específica d’ajuts. “L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern", ha assegurat.