Àngela Martín i Gal·la Torra, dues de les primeres 14 escolanes de Montserrat, expliquen la seva experiència

Inèdita i històrica. Gairebé un miler d’anys després que la comunitat benedictina s’emplacés a Montserrat, i després de set-cents anys de la creació de l’Escolania, catorze noies tenen el seu nom al llibre oficial de vesticions del monestir. Formen part del primer cor mixt de la història de l’Escolania (14 noies i 15 nois, 7 dels quals de la Catalunya Central), que aquest diumenge debutava. Regió7 ha parlat amb dues d'elles, Àngela Martín (de Berga, i de 21 anys) i Gal·la Torra (de Santpedor, i de 17 anys).

«Tot era normal fins ahir, no esperava tenir tanta repercussió mediàtica»

La berguedana Àngela Martín, de 21 anys, i formada a la coral de l’escola de música de Berga, estudia música des de petita i des d'avui figura al llibre oficial de vesticions del Monestir de Montserrat. Formada en cant al Conservatori de Barcelona i graduada en musicologia té un gran interès en la recuperació del patrimoni litúrgic català.

Com va sorgir l’oportunitat d’entrar al cor jove de l’Escolania de Montserrat, el primer cor mixt de la seva història? 

Feia el treball de fi de grau sobre unes partitures de l’arxiu de Montserrat. M’interessa molt la recuperació del patrimoni litúrgic català, és molt bo i poc conegut. El cor té la intenció de recuperar aquestes peces que mai s’han cantat, per tant, vaig pensar que hi havia d’entrar com fos.

Com és formar part de l’Escolania?

No m’esperava tanta repercussió. Fins ara tot era bastant normal, però hi ha moltes més càmeres de les que pensava. No sabia com seria la reacció general de la comunitat, però han estat molt amables.

Porteu dos dies d’assaig, quines impressions tens fins ara? 

És molt interessant el fet que hi ha gent molt bona. Els cantants seleccionats tenen un gran nivell. Gaudeixes de com sona la peça des de l’inici. 

I la convivència?

Molt positiva, hem passat gairebé dos dies sencers junts. Els antics escolans ens han ensenyat com moure’ns pel monestir, que és immens.

Com valories l’exigència de l’Schola Cantorum?

Tenim pocs assajos, en aquest sentit és exigent, hem de portar les peces preparades de casa. Aquí només l’acabem de muntar.

Com creus que ajudarà al teu futur en el món de la música formar part del cor?

He estudiat musicologia, i cantar música litúrgica fa que te la miris d’una altra manera. Em sembla que serà molt beneficiós.

VÍDEO: Montserrat vesteix les primeres escolanes

«De petita ja somiava en ser escolana, segur que serà una gran experiència»

Per a la Gal·la Torra, una jove santpedorenca de 17 anys, ser escolana a Montserrat era, fins avui, només un somni. Ara, aquesta violinista i amant de la música, és una de les primeres catorze escolanes que, també per primer cop, s’han vestit amb la saia i el roquet característic del cor montserratí.

Quin ha estat el teu camí per arribar a formar part de l’Schola Cantorum de Montserrat?

De ben petita somiava amb ser escolana, però per raons òbvies no vaig tenir l’oportunitat [riu]. Acabava de fer 17 anys, i em va semblar que ser-ho ara seria una gran experiència.

I com l’estàs vivint, l’experiència?

Molt intensament, molt. Han estat dos dies únics. M’ha sorprès molt el tracte rebut per la comunitat, els professors i els companys. El tracte ha estat genial.

Ja has assajat dos dies amb les companyes i companys, com veus el nivell del cor?

El nivell de cantants i de director és molt potent. De seguida ens hem conegut com a cor, i l’evolució ha estat molt positiva.

Parles dels vincles com a cantaires. També us heu pogut conèixer en un aspecte més personal?

Tenim la música en comú, no sembla gaire rellevant, però de seguida ens fem entre tots i trobem el nostre espai.

Com encares el repte?

Sé que és exigent, aquests dies hem anat a totes les misses i hem vist el paper dels escolans. Quan no hi siguin ho haurem de fer nosaltres. Hem de practicar i acostumar-nos a tot.

Mirant cap al futur, quin paper creus que tindrà el teu pas pel cor jove de l’Escolania?

Aquests dies estic descobrint que el cant litúrgic m’apassiona, i crec que ocuparà un espai molt important a la meva vida. Veig una gran continuïtat pel que fa al projecte.

Subscriu-te per seguir llegint