La memòria es troba enterrada

Ferran Cabeceran Marginet va ser un soldat republicà, nascut a Barcelona. El 9 de juliol del 1939 i el 19 de març del 1940, el seu pare va pagar per publicar a La Vanguardia petits anunci per obtenir qualsevol notícia del seu fill, de 19 anys, desaparegut durant la guerra. La seva mare va enviar cartes al dictador per, també, intentar trobar-lo. Mai no en van saber res. El 2021, els seus familiars el van inscriure al cens de persones desaparegudes i això ha permès saber que el jove va desaparèixer al terme municipal de Maials, el 25 de desembre de 1938 durant l’ofensiva final franquista a Catalunya. El seu expedient és el 6228.

Aquesta és una de les tres històries que formen part de la mostra itinerant que ahir s’inaugurava a les sales del claustre del Museu de Manresa: On son? 85 anys d’exhumacions de fosses comunesde la Guerra Civil a Catalunya, una exposició comissariada per Queralt Solé i Barjau, organitzada per la Direcció General de Memòria Democràtica i la Direcció General de Difusió, que es pot veure fins al 15 de novembre a la capital del Bages. La mostra la van inaugurar Tània Infante, regidora de Llengua i Cultura, Alfons Aragoneses, director general de Memòria Democràtica i Marc Aloy, alcalde de Manresa que vol ser un homenatge i un reconeixement a les famílies que tenen familiars no localitzats.

 La mostra, repartida en sis àmbits, vol explicar quina és la feina que porta a terme el govern de Catalunya respecte les fosses comunes i també el que s’ha fet amb anterioritat, destacant, com explicava Aragoneses, que l’inici es troba en exhumacions iniciades durant la mateixa Guerra Civil per part de la Generalitat republicana. Així mateix, va destacar que, en el cas català, la tipologia de fosses respon a assassinats a la reraguarda (exhumades pel franquisme), afusellats per la dictadura franquista o morts al front o en algun hospital de campanya, les majoritàries. Un dels casos emblemàtics és el protagonitzat per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó que, el 1985, va iniciar un servei de recerca de desapareguts amb la finalitat d’atorgar-los «una sepultura digna. La reivindicació social de la memòria històrica va empenyer, també, la creació, l’any 2003, del Cens de persones desaparegudes; la llei per localitzar i exhumar desapareguts del 2009 i el 2017, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. Un pas que ha fet que, com s’explica a la mostra, Josep Aubeso Rovira, guixaire, desaparegut al front de l’Ebre i enterrat a una fossa comuna al 1938 al Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, fos identificat gràcies al creuament de l’ADN entre la seva filla i les dades genètiques de les restes exhumades al 2020. El seu expedient era el 868. I, en aquest cas, s’ha pogut tancar.

L’exposició, a més dels plafons, mostra en una vitrina una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals (d’un rellotge de butxaca a un plomí o unes botes) trobats en fosses comunes de Catalunya i acompayats de testimonis extrets de dietaris de soldats. Una exposició pensada perquè els centres de secundària la puguin visitar i amb un espectacle inclòs en la Fira Mediterrània, L’enterrador, de Teatre de dos, en el Claustre del Museu. En l’exposició també s’hi pot localitzat un QR que permetrà als visitants inscriure, mitjançant un formulari, a familiars desapareguts durant la guerra o postguerra.

Horaris

L’exposició es podrà visitar a la sala del claustre del Museu de Manresa, amb entrada lliure, del 28 de setembre al 15 de novembre, en el següent horari: de dimarts a dijous, de 10 a 14 h, els divendres i els dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i els diumenges i festius, de 10 a 14 h.

Activitats complementàries

Al voltant de l’exposició, el Museu de Manresa organitzarà una sèrie d’activitats complementàries per tal d’ampliar i aprofundir en el coneixement de les fosses comunes de la Guerra Civil i la seva exhumació, com són xerrades amb experts o recorreguts guiats, els quals seran anunciats properament.

La visita guiada a l’exposició s’oferirà als centres de secundària per a poder gaudir de guiatges en hores concertades. Els centres ho hauran de sol·licitar al Museu de Manresa, a través del correu electrònic museu@ajmanresa.cat o bé el telèfon 93 874 11 55.

Paral·lelament, els dies 6 i 7 d’octubre, i dins dels actes programats per la Fira Mediterrània, el Claustre del Museu tindrà lloc l’espectacle L’enterrador, a càrrec de Teatre de dos, estretament vinculat a la temàtica de l’exposició i que traslladarà l’espectador a la postguerra i a les fosses per a explicar el sistema que utilitza l’enterrador per identificar i acomiadar els morts que han traspassat abruptament, víctimes de la injustícia. Aquests dos dies l’exposició ampliarà horaris per tal que l’espectador pugui completar el visionat de l’espectacle amb la visita a la mostra.