La poesia de Xavier Mas Craviotto emociona el públic del Tocats de Lletra a Manresa

Dos amics parlant de llenguatge i literatura, un ambient relaxat, i, fins i tot, alguna llagrimeta d'emoció que lliscava per la galta d'algun dels membres del públic en escoltar fragments de poemes. Aquest ha estat el panorama de la conversa entre l'escriptor navassenc Xavier Mas Craviotto i la poeta i professora Sònia Moya, que s'ha emmarcat dins el festival literari Tocats de Lletra.

Més d'una cinquantena de persones han acudit a la cita a l'espai d'Òmnium Cultural de Manresa per escoltar les reflexions de l'autor de "La mort lenta", que va ser l'obra que va donar a conèixer a Mas Craviotto. Tanmateix, el diàleg ha anat entorn dels llibres "La pell del món", que és una novel·la i "La llum subterrània", de poesia.

Per Mas Craviotto, escriure és "un procés molt orgànic" i es deixa fluir per les idees i els personatges que reclamen cadascuna de les històries i assegura que abans de posar-se a escriure no sap ben bé que passarà amb aquells personatges o aquella trama.

Tot i que escriu tant prosa com poesia, assegura que escriure en vers és especial perquè "amb la poesia puc dir coses que no es poden dir de forma racional". Per això creu que "no s'ha d'intentar entendre la poesia, de la mateixa manera que no intentem entendre una olor".

Encara que no l'entenguessin, més d'un dels membres del públic s'ha emocionat quan l'autor ha llegit algun fragment del llibre de poesia "La llum subterrània". Abans de llegir, però, ha explicat que aquesta obra no podria haver existit sense la seva predecessora "La gran nàusea". En paraules de l'autor "La gran nàusea és el relat d'un procés de desgast i la llum subterrània el que construïm a sobre d'aquest desert".

La importància del llenguatge

Un dels fils conductors de la conversa entre Mas Craviotto i Moya ha estat la importància del llenguatge en la seva feina. El navassenc ha fet saber que, a part d'escriure, també treballa amb el llenguatge des de l'edició i correcció d'altres llibres i com a professor de català a la Universitat de Bristol.

Creu que tenir aquesta triple perspectiva l'ajuda molt en totes tres feines. Pel que fa a la redacció dels llibres, assegura que "el llenguatge és la base de tot, tinc una obsessió malaltissa en cada paraula". Per ell, "Si falla la llengua en una obra literària, falla tot".

A l'inici de la xerrada, Sònia Moya ha explicat que Mas Craviotto no va ser lector fins ben entrada la seva adolescència i ell ha recordat un dels llibres que més el va impactar en aquella època: Aloma, de Mercè Rodoreda. "L'ús que fa del llenguatge interpel·la més que la mateixa història", deia Mas Craviotto.

El rerefons de la trama

Per parlar de la novel·la "La pell del món", l'autor ha dit que l'argument de la història no era el més important, sinó "la capa més superficial de tot el llibre". Sònia Moya ha definit la trama sense parlar de la història ni de cap dels personatges que en formen part, ha dit que: "Allò que em passa no és el més important, el més important és que faig jo amb allò que em passa".

Subscriu-te per seguir llegint