«L’únic filtre és la nostra autoexigència»

El quart disc dels manresans Puput, publicat aquesta tardor, es coneix amb el nom del grup, com el primer. El treball s’ha madurat lentament, i presenta un nou so, més orgànic i punyent. Passats els tres concerts de presentació previstos, no tenen clars els següents passos i, per tant, no poden confirmar si seguirà la tradició d’un concert a El Sielu per Nadal. El baixista, Marc Torregrosa, fa de portaveu d’un grup que completen Jordi Portabella, cantant i guitarrista; Lluís Coll, als teclats; i Juanjo Muñoz, a la bateria. Torregrosa, que fa sessions amb el nom de Nímia Vratislava, ha format part de Boogie Dreams, Men of Russia, Orquestra Alternativa i Puput que, formats el 2012, han esdevingut una formació de culte a la ciutat.

Van preestrenar al FABA, el disc ja és al carrer i també ja l’han presentat a Barcelona. Com valoren la reacció del públic?

De moment, és espectacular. Ens estan arribant feedbacks molt bons. Potser és per la llarga espera, potser és perquè hem trobat la tecla, potser perquè ens hem tornat a reinventar o potser perquè hem arribat a més gent… La gent que ens coneix de tota la vida ha valorat moltíssim aquest pas endavant. I en directe som un grup que no enganyem, tot el contrari. Fins ara no havíem trobat la manera d’igualar la intensitat d’un directe en un treball d’estudi. I fa molta trempera, la veritat.

Avui tenen concert a laBastida del Rec a Igualada (20 h) i demà a la Jazz Cava de Vic (19 h). Com són aquests concerts?

D’entrada, fem a tots les mateixes cançons, les del disc nou, i en recuperem alguna de les velles. I sempre sortim a donar-ho tot. Però després hi ha coses que no controles que et porten a llocs diferents en cada cas. El so de la sala, el caliu de la gent, tot compta. Però tenim la sort que tocar a laBastida i a la Jazz Cava és com tocar a casa, sempre ens hi hem sentit molt estimats i per nosaltres és molt important, de manera que intentem tornar-los aquest carinyo de la millor manera que sabem! 

Les deu noves cançons tenen un so diferent, bàsicament perquè s’han adaptat a la marxa del guitarrista Jordi Sánchez?

Una mica sí, però les noves cançons ja anaven també cap a aquest terreny. Va ser un cop dur per a tots, però, vist amb perspectiva, ha estat una sort que ens ha alliberat a l’hora de buscar l’embolcall que volíem i que teníem al cap. El resultat és més que satisfactori.

En què s’hi nota la mà de Borja Pérez com a productor? 

En ha donat mitja vida… Tots teníem al cap com havien de sonar les cançons, com les teníem al cap i com sonaven al local, però, per una cosa o altra, mai ho havíem aconseguit. Amb en Borja hi ha hagut una connexió brutal des del primer moment i ha fet màgia. A més a més, treballar amb algú completament aliè al grup, ens ha permès donar-li un toc més fresc i m’atreviria a dir que una mica més modern en alguna part, fins i tot.

Què significa publicar amb el segell Aloud Músic? 

Significa moltíssim. Així, d’entrada, que apostin per tu és un subidón d’autoestima brutal, que sovint ens fa falta! Sí que hem anat rebent bones crítiques i opinions positives, però les paraules se les emporta el vent. Però quan veus que es plasma en una cosa tangible, ens dóna moltes piles. Si una cosa bona té Aloud Music és que els seus fans i seguidors són uns autèntics amants de la música, i això, per a nosaltres, és molt important i ens hi sentim molt còmodes. 

Diuen que Puput no s’assembla a res ni hi ha res que s’assembli a Puput. Tenen la voluntat de presentar un projecte únic? 

Només tenim la voluntat de fer música, de fer bona música, de fer música que puguem escoltar després i que ens faci també remoure per dins. I com que som els que som i tenim els nostres gustos i les nostres fílies i fòbies, ens surt aquesta proposta. I tampoc en fem una bandera, ni creiem que sigui bo o dolent. Llavors, tothom pot trobar similituds o reminiscències a coses que ha escoltat prèviament, però ja és una cosa personal de cadascú. 

El nou treball es basa en les emocions. Què els mou a fer una cançó? 

No crec que ningú se senti decebut si dic que res en concret. Hi ha com dos diàlegs, l’evident i l’ocult, la lletra i la música. I sempre hem donat molta més importància a la música, la veu és només un instrument més, no la finalitat de la cançó. Partim d’un diàleg a través dels acords, busquem emocionar d’aquesta manera. I és més un procés d’experimentació, a través de les sensacions d’un moment, que en surten unes melodies. Les nostres cançons tracten de l’amor, de la mort i de Déu. I a les lletres hi surten nans, muntanyes i balls. Però sabem que la gent «sent» realment com es parla de l’amor, de la mort i de Déu.

Reivindiquen la sinceritat, i passen de les modes. Busquen sorprendre els fans? O no pensen en com rebran les cançons?  

No és per arrogància, però busquem cançons que ens agradin a nosaltres. Quan ho aconseguim, sabem que a la nostra gent també els hi agradarà. I conscientment no anem a buscar res nou ni sorprenent, però t’hi trobes perquè t’hi ha portat la cançó, o perquè ja no som els mateixos de fa cinc anys i et surt d’aquesta manera. En cap cas és fruït de la premeditació, no busquem un producte rodó. Només ens posem com a filtre la nostra autoexigència. 

Són un grup d’amics que s’ajunta per fer música. Què significa per vostès la música? 

Dir que ens surt de dins i que tenim aquesta necessitat pot sonar a missatge trillat, tòpic, redundant i previsible, però en certa manera és així. En agrada, ens ho passem bé i, a vegades, hi ha gent que participa en aquesta comunió, ens fa creure que ho fem bé, i acaba de tancar el cercle. La música forma part en gran mesura de la nostra vida, sigui laboralment o com a expressió i artística. I que duri.