Els musicals porten el Kursaal a fer el rècord de públic de la seva història: gairebé 98.000 espectadors el 2023

El 2019, el teatre Kursaal va aconseguir el que havia estat, fins ara, el seu rècord de públic: 90.192 espectadors. Una xifra que fa cinc anys el mateix gerent de Manresana d'Equipaments Escènics (MEES), Jordi Basomba, assegurava que era el seu "sostre". Però es va equivocar, com ha reconegut avui: aquest 2023 la programació del Kursaal ha tornat a superar pràcticament en 8.000 persones el seu topall del 2019 i ho ha fet amb 97.929 espectadors, 20.000 més que el 2022. Un any "excepcional" -que ja es perfilava a final del primer semestre- amb la xifra més alta en els quasi 17 anys de trajectòria que, com ha apuntat Basomba en la roda de premsa de valoració de la temporada, s'explica, principalment, per la programació de 4 musicals de gran format (Grease, La Jaula de las locas, El Petit Príncep i L'alegria que passa) que han portat al Kursaal més de 15.000 espectadors en 21 funcions. No és nou: els musicals han estat, des que van aterrar al teatre manresà, l'element diferencial quant a espectadors.

Però Basomba, avui acompanyat per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, la regidora de Cultura, Tània Infante i el responsable d'El Galliner (entitat programadora), Joan Morros, ha volgut posar les xifres en context, com fa habitualment, subratllant que el rècord absolut del 2023 "ve condicionat per una programació que està de gira" i que enguany ha fet coincidir quatre musicals en cartell, dos en gires estatals i dos en gira catalana. I això no passa ni sempre ni cada any. L'important, ha apuntat Basomba, és que "el Kursaal té la capacitat d'acollir musicals de gran format i d'omplir fins a pràcticament exhaurir entrades totes les funcions. D'això, n'estem contents". I d'haver aconseguit que siguin les mateixes productores qui vulguin venir al teatre manresà perquè saben "que omplirem la sala". Però amb els musicals no n'hi ha prou, per fer rècord. Com ha explicat Basomba, l'èxit inclou la resta de programació: tots els cicles han augmentat la seva ocupació i, sobretot, "l'èxit es deu a tot l'equip que treballa cada dia per doblar funcions, per comunicar, per tirar endavant la part tècnica. Això no passa a tot arreu. És un èxit col·lectiu més enllà de la xifra concreta". I avisa: "l'any que ve no tindrem 98.000 espectadors, només hi haurà un musical, però amb 10.000 menys estarem igual de contents".

I encara que no s'arribi als 90.000, per a Joan Morros, el teatre té plenament consolidats els 80.000 espectadors (deixant de banda els anys de pandèmia). El perquè de l'èxit de tot plegat s'explica, segons el responsable d'El Galliner, perquè el Kursaal "té un relat, és un teatre estimat per Manresa i comarca", aposta per una gran "varietat d'espectacles", té una manera "participativa de programar" i de "comunicar", no només hi ha funcions els caps de setmana i, sobretot, té "un equip humà predisposat que fa el públic se senti acollit i ben rebut". Intangibles per a un model de gestió "inèdit al país", remarcava Aloy, entre una empresa pública (Manresana d'Equipaments Escènics) i el voluntariat, que encapçala El Galliner. I la pandèmia? Doncs no ha deixat seqüeles "estructurals" perquè queda clar que el públic vol teatre. Això sí, programació com la del Servei Educatiu del Kursaal no es va poder recuperar totalment fins aquest 2023 i ho va fer amb una participació ja amb xifres similars d'abans de la pandèmia. El Kursaal, ha remarcat Basomba, és l'únic teatre català que té un espectacle per a cada cicle educatiu. L'Aula d'Arts Escèniques (282 alumnes) també va assolir el 2023 els nivells del 2019.

40 espectacles amb entrades exhaurides

Els espectacles que han exhaurit entrades han estat gairebé una quarantena, de diversos gèneres i programats en qualsevol dels 4 espais de programació: Kursaal (Sala Gran i Sala Petita), Conservatori i Plana de l'Om. S'han exhaurit entrades d'obres del Toc de teatre com La trena, El Pare, de monologuistes com en Peyu o el cardoní Berto Romero, concerts d'Ara Malikian, en Triquell o la Banda de la UMB, l'espectacle de Judit Martín, al Conservatori o el concert per a públic familiar El lleó vergonyós.

El teatre català amb més espectadors (exceptuant Barcelona)

El Kursaal és el teatre català, deixant de banda Barcelona, amb més espectadors anuals (doblant públic, funcions i espectacles) i, si parlem de musicals, l'únic teatrel del país que des del 2016 rep aquests grans muntatges en gira estatal i l'única ciutat que no és capital de província. El 2023 es van programar 141 espectacles, els mateixos que el 2022 , però amb 219 funcions, propiciades pels grans musical, però també per muntatges amb triples representacions, com Fitzroy o Quant temps em queda?, o quàdruples, com La trena. L'ocupació també ha anat a l'alça i ha pujat fins al 78,5 %, com els darrers anys abans de la pandèmia. Que el Kursaal és el teatre referent de la Catalunya Central i que "ens fa capital", explicava Marc Aloy, queda demostrat amb el fet que el 63 % del públic és de fora de Manresa (majoritàriament de la comarca però no només) i el 37 % de la ciutat. Fora de la programació estable, els 4 espais que gestiona Manresana d'Equipaments Escènics (MEES) van acollir 226 lloguers que van sumar 36.000 usuaris (una xifra que no inclou les activitats sense entrada) més els prop de 6.000 de la Fira Mediterrània. Un total de 42.000 usuaris que, amb el públic de la programació estable, superen els 140.000 usuaris el 2023.

La programació per espais

La Sala Gran del Kursaal ha estat l'escenari de 140 funcions (64 % del total) que han sumat 83.960 espectadors (el 85,8%). A la Sala Petita s'hi van programar 48 funcions (5.910 espectadors), 23 al Teatre Conservatori (7.080) i 8 a la Plana de l'Om (879)

La programació per gèneres

El teatre continua com a gènere del qual es programen més funcions (74), aproximadament un terç de la programació. Seguit de la música (57) i , el 2023, dels musicals (amb 42 funcions de 9 produccions). El teatre és el que congrega més espectadors, 32.979 (el 33,8% del total), seguit de la música (23,22 %) i els musicals (20,2 %), amb gairebé 20.000 espectadors. Quant a l'ocupació per gèneres, el teatre musical és el que ha assolit la xifra més alta, el 89,1%, amb moltes funcions exhaurides. En destaca El Petit Príncep, amb una ocupació del 92,2%; el segueix l'òpera (83,3%) i el teatre (81,8 %).

El pressupost

El pressupost del Kursaal és de 2.200.000 euros dels quals l'Ajuntament de Manresa n'aporta uns 560.000. Des de fa dos anys, el consistori va destinar una partida a part per inversions, d'uns 50.000 euros, i aquest 2024, com ha subratllat l'alcalde Marc Aloy, es destinarà una partida extraordinària (entre 200 i 250 mil euros) per canviar la refrigeració d'un teatre que el febrer complirà 17 anys de la seva reinauguració: "Es farà un concurs públic i esperem poder canviar la refrigeració, que aquest any ens ha fet patir molt, el mes de maig", ha subratllat Basomba. "Som conscients que en 17 anys les instal·lacions envelleixen i que la tecnologia queda obsoleta", ha explicat Aloy i, per tant, l'ajuntament entoma dotar de més "mans i de més inversió" el teatre per mantenir el que s'ha aconseguit però, sobretot, tornar-lo a posar al dia.

Les millores al teatre ja van començar el 2022 i, sobretot l'any passat, com ja va explicar aquest diari. Es va canviar a led tota la il·luminació de la Sala Gran del Kursaal i pràcticament de la resta de l'edifici. A la Sala Gran, també, s'ha actualitzat la instal·lació de so per adaptar-lo a les noves tecnologies digitals. Pero el projecte de més envergadura ha estat la instal·lació de 69 plaques fotovoltaiques a un dels terrats de l'edifici, que suposaran un estalvi del 13 % respecte del consum actual (13 llars estàndards en un any) i deixar d'emetre 17,2 tones de CO2. Quant a accessibilitat, també van quedar instal·lades baranes de ferro a cada fila de l'amfiteatre; línies d'encaminament per a facilitar l'accés a les persones amb discapacitat visual i, per a les persones amb pèrdua auditiva, el Kursaal disposa de 72 emissors que ampliquen el so connectats als micros de l'escenari, una xifra que augmentarà en un parell d'anys amb una cinquantena més. Millores, ha remarcat l'alcalde, que van començar per la remodelació del vestíbul, que s'han beneficiat de línies de subvenció de la Generalitat.