Una recerca treu a la llum partitures oblidades de la Patum que fa prop d'un segle que no s'interpreten

La Patum és un pou inabastable que, de tant en tant, continua revelant sorpreses. La darrera, la descoberta de les partitures de tres balls de gegants i nanos, datats d’abans de la Guerra Civil, que no s’han interpretat a la plaça de Sant Pere com a mínim des de fa quasi un segle. Peces «perdudes i oblidades» que el compositor i músic berguedà Lluís Gual (1996) ha redescobert a l’Arxiu Familiar Galderic Safont i que arranjarà per interpretar-les en concert el 21 d’abril, la data de la presentació del disc Lambert: La Patum de Berga de la Cobla Berga Jove.

I és que la descoberta d’aquestes partitures surt arran de l’enregistrament d’aquest disc, quan Ramon Miquel Safont, propietari i responsable de l’arxiu, que va participar en el micromecenatge per a la gravació del disc de la Cobla Berga Jove, es posa en contacte amb Gual, tenora de la formació, i el convida a visitar l’arxiu documental per «consultar algunes partitures velles que ha trobat i que creu que podrien tenir interès». Com així ha estat. Lluís Gual i Ramon Miquel Safont van presentar ahir la troballa a l’Escola Municipal de Música de Berga. Les darreres partitures retrobades de la Patum es van recuperar fa 31 anys. 

Les descobertes

El primer ball retrobat surt d’unes partitures manuscrites per a piano titulades Balls de la Patum, amb la signatura de la berguedana Conxita Comellas Casals («probablement transcrites per ella»), un quadern que «situaríem entre el 1920 i el 1936». Els altres dos balls provenen de l’Orquestra Lira Berguedana -que havia tocat per Patum abans del 1936-, amb el nom Ballets Primitius i sense cap referència a la festa. Del primer, explica Gual, el va sorprendre descobrir que estava escrit «en mode menor, cosa que només passa en dos balls més de la gairebé vintena de balls de nanos i gegants». I que tot i tractar-se d’un «ball oblidat», el mateix Gual havia tingut la sensació que «ja havia sentit la música». Tenia tota la raó.

Després d’ensenyar la partitura de Conxita Comellas al compositor Sergi Cuenca i a l’historiador Albert Rumbo, «van coincidir que aquest ball els l’havia cantat Ramon Vilalta i Rosell». Gual ho va poder comprovar en l’enregistrament que el mateix Rumbo havia fet a Ramon Vilalta el 2002. Nascut el 1913, Vilalta assegurava que la peça es titulava Si aneu a Súria i que s’havia tocat a plaça cap al 1926: «Tenia una memòria prodigiosa, cantava un ball de forma pràcticament literal respecte una partitura que feia 70 anys que no es tocava». Així mateix, Cuenca va fer un arranjament d’aquesta música a partir de la gravació de Rumbo per al Memorial Ricard Cuadra de l’any 2003. Un ball, però, que no es va reincorporar a la Patum, però del qual, apunta Gual, si es tenia coneixement per la memòria oral ara «hem trobat la partitura», fins ara desconeguda.

Els altres dos balls retrobats, de la Lira Berguedana van ser fruit, explica Gual, d’una recerca posterior. Són tretze plecs de partitures fotocopiades (en falten), explica Gual, amb el títol Ballets primitius. Propietat de Climens Ballús Mas. Com apunta Gual, Climent Ballús (1901-1997) era probablement «germà de Pere Ballús, cap de l’orquestra La Lira Berguedana» i entre els plecs trobats, «els dos ballets que no han arribat avui dia» i que es trobaven barrejats amb la resta de músiques de Patum. Segons Gual, «pràcticament amb total seguretat», la formació els havia interpretat a plaça, també abans de la Guerra Civil.

Incorporació a la festa?

Els tres balls de gegants i nanos retrobats ha sortit a la llum però s’integraran a la festa? La darrera vegada que es van reincorporar peces retrobades a la música de la Patum va ser el 1993 quan Ricard Cuadra (1951-1997) va reintroduir músiques que el pas de temps havia deixat en un calaix. Per a Gual, el que passi a partir d’ara és una incògnita però, a dia d’avui, explica, el realment important és «la recuperació» d’unes peces que formen part del «patrimoni musical» d’una festa reconeguda l’any 2005 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

S’ha de tenir en compte, explica, que «fins abans de la guerra», la incorporació de peces en el repertori de la Patum era molt «flexible», depenent de cada orquestra. Del 1939 a 1970 van tocar la Patum Els Saletes i, probablement, diu Gual, «els balls [retrobats] es van deixar de tocar». Ara, subratlla, tot el que fa referència a la Patum «sembla immutable però durant una època tot era molt més obert».  

Gual publicarà un extens article sobre la troballa i la recerca de la descoberta en el proper número de la revista L’Erol.

El carrer Buxadé: Comellas i els Ballús Mas eren veïns

El ball del quadern de Conxita Comellas (1911-1997) i els balls dels plecs de la Lira Berguedana, que per vies diferents conserva Ramon Miquel Safont, van «sortir de la mateixa casa de carrer Buxadé» de Berga. Com? Conxita Comellas Casals i la família Ballús Mas «vivien al mateix edifici, ella amb la seva família al primer pis del número 26» i els germans de La Lira Berguedana, als baixos del mateixa casa. Unes partitures que «han tornat a coincidir un segle després» i una curiositat que també surt a la llum, explica Gual, gràcies a les aportacions d’Albert Rumbo en la recerca.