Mor Maryse Condé, escriptora i activista contra l'esclavitud i el racisme

L'escriptora Maryse Condé va morir anit, dia 1 d'abril, a Vaucluse (França) a l'edat de 90 anys. Reconeguda per l'activisme en contra de l'esclavitud i el racisme, va guanyar el Premi Nobel Alternatiu del 2018 i se la pot llegir en català gràcies a les traduccions realitzades pels segells manresans Tigre de Paper i L'Agulla Daurada.

Maryse Boucolon va néixer l'11 de febrer del 1934 a Pointe-à-Pitre (Guadalupe), va estudiar a París i es va doctorar a la Sorbona en Literatura Comparada. Després de la graduació, va exercir com a professora a Guinea, Ghana, Senegal i Mali, on té lloc la saga Ségou, del 1985. Aquest mateix any, va obtenir una beca Fulbright per ensenyar als Estats Units i va ser docent durant dècades de literatura francòfona en diverses universitats nord-americanes, sobretot a la Universitat de Columbia, de Nova York, fins que es va jubilar el 2005.

Autora de més d'una trentena d'obres, la seva literatura va estar marcada per la ferida de l'esclavitud, el dolor i l'alegria d'estar viva, unes llums i unes ombres que va reflectir en les seves novel·les perquè era una dona que deia el què pensava. A la novel·la Corazón que ríe, corazón que llora, Condé va explorar la seva infància i joventut i la dificultat de viure entre dos móns: a casa, a l'illa caribenya de Guadalupe, els seus pares es negaven a parlar crioll i s'enorgullien de ser francesos d'arrel, però quan la família visitava París ella s'adonava que els blancs els miraven per sobre l'espatlla.

Posteriorment, a La vida sin maquillaje, Condé va reprendre el relat de la seva vida a París, amb un embaràs accidental i l'abandonament de l'home a qui va estimar, i que la va portar a vagar per diferents països d'Àfrica a la recerca d'una identitat que ja començava a entreveure amb la descoberta de la negritud. L'autroa defensava així el paper que la literatura francòfona va tenir per visibilitzar els qui durant molts anys van fer servir la llengua francesa sense haver nascut a França.

A més dels fantasmes de l'esclavitud, la diàspora negra i el colonialisme, les dones lluitadores són protagonistes de les seves novel·les.

El 1987, Condé va rebre el seu primer guardó literari, el Grand Prix Littéraire de la Femme, per la seva segona novel·la, Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986) -publicada en català per Tigre de Paper-, una relació de guardons que es va anar incrementant amb el pas dels anys i que la van situar sovint en la rumorologia del Nobel. El 2018, va rebre el Premi Nobel Alternatiu, un guardó que es va concedir després que s'ajornés al 2019 el de l'Acadèmia sueca a causa d'un escàndol sexual i que li va ser atorgat per retratar a la seva obra "els estralls del colonialisme i el caos postcolonial amb un llenguatge precís i, al mateix temps, devastador".

Va obtenir, a més, el Premi Nacional de Literatura sobre la Dona per l'esmentada "Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem" (1986), el Premi Anaïs-Ségalas de l'Acadèmia Francesa i, el 1993, va ser la primera dona que va rebre el Premi Putterbaugh, atorgat als Estats Units a escriptors francòfons. El presidente francès, Emmanuel Macron, li va lliurar el 2020 l'Orde del Mèrit de la República francesa.

Maryse Condé patia una malaltia genètica degenarativa que l'obligava a moure's en cadira de rodes i gairebé no hi veia. Tot i això, continuava escrivint amb l'ajuda del seu marit, que transcrivia tot el que ella anava dictant i, d'aquesta manera, va néixer la seva última novel·la, "El evangelio del nuevo mundo", publicada el 2021.

Tres títols de firma manresana i un quart en espera

A Maryse Condé se la pot llegir en català gràcies a les traduccions realitzades per Oriol Valls per a Tigre de Paper i L'Agulla Daurada, el segell que aplega la narrativa de ficció del grup Kult des de la tardor del 2022. El juliol del 2021, Tigre de paper va publicar Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem, mentre que els dos següents títols editats fins al moment ja van sortir amb L'Agulla Daurada, que dirigeix Anna Roca: Travessa del manglar va aparèixer el setembre del 2022 i La migració dels cors el setembre del 2023. Pròximament, el segell manresà publicarà Célanire coll tallat, també en traducció d'Oriol Valls, una novel·la basada en la notícia d'un nadó que va sobreviure després de ser llançat sobre un munt d'escombraries amb la gola tallada. Condé va quedar impactada i va crear el personatge de Célanire Pinceau.

Des de l'editorial s'ha lamentat la mort de Condé, "escriptora i reconeguda feminista i activista, que ha explorat de manera crítica l'herència africana, la negritud i la diàspora de les societats americanes".