Canes (dia 7): La millor pel·lícula de Jonás Trueba

Canes ha projectat l’única pel·lícula espanyola present al festival: Volveréis, de Jonás Trueba. El petit de la nissaga de cineastes és tota una celebritat entre els cinèfils francesos, que sempre l’han rebut amb excel·lents reaccions de crítica i públic, com ho demostra que La virgen de Agosto estigués nominada als César francesos al millor film estranger.

El seu nou film s’ha presentat dins la prestigiosa Quinzena dels cineastes, una secció que al llarg de les dècades ha consolidat la trajectòria de realitzadors tan importants com George Lucas, Jim Jarmush o Jane Campion, per citar-ne només tres. Volveréis parteix d’un concepte dramàticament brillant: una parella decideix preparar una festa per a celebrar que se separa. Des d’una insospitada i gens habitual tranquil·litat, tots dos aniran avançant en un procés carregat de contradiccions. De fet, el leitmotiv del film sembla remetre una vegada i una altra a un dels millors moments de Maridos y mujeres, de Woody Allen, quan una parella explica a una altra amb total serenitat que el seu temps plegats s’ha acabat.

Jonás Trueba aprofita que la parella de Volveréis està integrada per una directora de cinema i un actor-pintor per a establir diferents i nombrosos nivells de narració que es van sobreposant a la mateixa situació, mentre dedica nombrosos homenatges al món del cinema, començant per Ingmar Bergman i Blake Edwards. De fet, el pare de Jonás, l’oscaritzat Fernando, interpreta el pare de la protagonista, que dona a la parella la seva atípica idea... i també la suposada conclusió que titula el film.

El resultat és, en la meva opinió, la millor pel·lícula de la seva filmografia, per complexitat, ambició i potencial per arribar a un públic més gran sense renunciar a les arrels del seu estil cinematogràfic. En la secció de la Setmana de la crítica s’ha presentat el darrer treball d’Elena López Riera, Las novias del sur, un curt de 37 minuts que manté les mateixes inquietuds de la seva celebrada El agua. A través d’una entranyable i divertida successió de testimonis de dones madures que van estar casades, López Riera retrata emocionalment tota una generació.