L'any acaba amb una inflació del 5,8%, un punt menys que al novembre

El 2022 acaba amb una inflació del 5,8%, un punt menys que el mes anterior i cinc menys que el punt més alt, que va ser al juliol, amb el 10,8%, segons l'Índex de Preus de Consum (IPC) avançat de desembre, publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Aquesta evolució, que situa la taxa general en la més baixa de l'any, es deu essencialment als preus de l'energia, que han baixat. En canvi, la taxa anual de la inflació subjacent escala fins al 6,9%, enfront del 6,3% de novembre, essencialment a conseqüència de l'alça en la cistella de la compra, que manté una forta tensió a l'alça. Després dels rècords de l'estiu, amb un nivell general de preus com el de fa 40 anys, les cotes actuals s'han situat en la mateixa línia que en els anys 90.

L'IPC va registrar al desembre una pujada del 0,3% respecte al mes anterior, mentre que el subjacent, que exclou els elements més volàtils, suma un 0,8%, segons les dades de l'IPC avançat que ha publicat l'INE. La dada definitiva es coneixerà a mitjan mes que ve. La dada de la subjacent és important perquè revela fins a quin grau la inflació s'ha contagiat al conjunt de l'economia i la tendència a mitjà termini.

Aquesta evolució dels preus al desembre es deu al fet que "els preus de l'electricitat pugen menys que al desembre del 2021 i al fet que els carburants registren un descens major que el de l'any passat", segons l'INE. Per part seva, destaquen, encara que en sentit contrari, el vestit i calçat, els preus del qual disminueixen, però menys que al desembre del 2021, i l'augment dels preus del tabac i els aliments elaborats.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va treure pit dimarts en assegurar que la taxa anual a Espanya era la més baixa de la zona de l'euro i de la Unió Europea (UE). En aquest context va emmarcar el nou paquet anticrisi que el Congrés haurà d'avalar al gener en un ple extraordinari i que inclou mesures com la supressió de l'IVA en el pa, la llet, els ous, les fruites, les verdures, els llegums o els cereals i la rebaixa del 10% al 5% en els olis i les pastes alimentoses.

Aquestes mesures, que entraran en vigor l'1 de gener, regiran fins al pròxim 30 de juny o fins que la taxa anual de la inflació subjacent, la que exclou els preus de l'energia i els aliments no elaborats, baixi del 5,5%. Aquest indicador va assolir el seu punt màxim a l'agost, amb el 6,4%, i es manté en aquest entorn. Per la seva banda l'IPC general va tocar sostre al juliol, amb el 10,8%, un nivell igual que el de fa 40 anys.

Després d'una primera fase en la qual l'augment del nivell general de preus es recolzava en els preus de l'energia es va passar a una altra en la qual aquesta es va traslladar al conjunt de l'economia, com reflecteix la inflació subjacent. I la variable que més s'enfila és la dels aliments, amb un increment de més del 15% fins a novembre. El detall de desembre no es coneixerà fins a mitjan gener, quan es publiqui l'IPC definitiu, però tot sembla indicar que la tensió alcista es mantindrà.

De fet, segons l'anàlisi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que monitora l'evolució d'aquests preus des de finals de novembre, el cistell de la compra de Nadal estava el 8,2% més cara la setmana passada que un mes enrere. I ho està, sobretot, perquè enguany es torna a disparar el preu del peix i el marisc, dos productes típicament de les celebracions nadalenques, i que no es beneficiaran de baixades de l'IVA, com tampoc les carns.

L'evolució experimentada pels aliments és la que ha impulsat el Govern a prendre les mesures com les que afecten l'IVA, el cost del qual ascendeix a 661 milions d'euros. L'altra gran iniciativa estrella és un xec de 200 euros en un sol pagament per a rendes inferiors a 27.000 euros i un patrimoni inferior a 75.000 euros sense incloure l'habitatge habitual per a destinar a la compra d'aliments i el cost dels quals ascendeix a uns 1.800 milions. Aquesta vegada, en principi, hauria de funcionar millor que l'anterior prestació de 200 euros, que només ha arribat a la quarta part de les famílies previstes.

El pla de l'Executiu per pal·liar els efectes de la inflació s'eleva a uns 10.000 milions, que se sumaran als 35.000 milions que, segons Sánchez, s'han destinat fins ara a frenar l'impacte de la guerra a Ucraïna.

L'evolució general de preus ha fet que les pensions contributives experimentin un increment del 8,5% per a l'any que segueix el model aprovat de l'IPC mitjà dels últims 12 mesos (novembre de 2022-desembre 2021). Aquesta mateixa setmana el Consell de Ministres ha aprovat el reial decret que dona llum verda a aquesta revaloració, així com a lala pròrroga de l'increment del 15% per a les pensions no contributives, igual que l'ingrés mínim vital.