Ausa

Amb 16  anys, en Guillem Tachó (1912-2013) va entrar a  treballar a la fàbrica d’automòbils Hispano Suiza de la Sagrera (Barcelona). El seu germà Antoni (1909-1998) va obrir al 1932 un taller de reparacions de cotxes a Manresa. Tots dos van fer, l’any 1950, un primer prototip de cotxe. Josep Vila, amic carnisser de Manresa, els va proposar fer-ne un de més petit. En Maurici Perramon Font (1924-2013) va suggerir la producció en cadena i va convèncer el seu pare perquè hi posés dos milions de pessetes i cedís l’ús d’un local. Van començar la fabricació de cotxes amb la marca PTV, les inicials per ordre alfabètic dels socis. El model de negoci es basava en el que avui es coneix com a outsourcing quilòmetre zero. La implantació de Seat l’any 1953 va acabar amb el projecte, però en lloc de tancar es varen reinventar amb els carretons.

El Maurici va tenir nou fills. Tots van treballar durant els estius a l’empresa familiar. Al quart, com que es va decantar per treballar a Perramon i Badia, ja que havia estudiat mestria tèxtil, el pare li va donar les accions que tenia d’aquesta empresa. Va donar el patrimoni en vida per evitar un guirigall, seguint el criteri de l’empresa pel qual la treballa.

El Manuel (69) va estudiar Ciències Econòmiques i va entrar directament al departament de finances. Avui és el president del consell d’administració i director del comitè de desenvolupament corporatiu. El Jordi (66), després d’estudiar Gestió d’Empreses, va entrar a postvenda, perquè el pare deia que és on es coneix bé l’empresa, on es veuen els problemes. Des del 1990 viu a Madrid, on va anar a muntar la delegació comercial. El Xavier (60) va estudiar Ciències Empresarials i quasi s’ha convertit en enginyer liderant el comitè del Consell d’estratègia i producte. L’Enric (57) va estudiar Enginyeria Tècnica Metal·lúrgica i a l’empresa centra la seva atenció en postvenda i millora contínua. I és el president del consell de família.

Els Perramon, l’any 1997, van fer protocol familiar. En la seva elaboració i actualització no es va demanar formalment opinió als afegits, perquè ja la varen donar a cada casa. No hi ha fixada edat màxima de treball de familiars, ni de permanència al consell. No s’ha planificat cap postura de la família davant de l’emprenedoria de la tercera generació: «Es debatrà quan passi».

Guillem Tachó no va tenir fills i l’Antoni només un, del mateix nom, que va heretar totes les accions del pare i el tiet. Antoni Tachó, fill (59), professor de Gestió de Talent a UManresa, és el responsable de recursos humans d’AUSA. Josep Vila no va tenir fills i va afillar Anna Oriol Alsina, neboda per part de la seva dona, que va rebre les seves accions. Tots dos tenen les accions en una mateixa patrimonial.

L’empresa de capital risc 3i va entrar com a accionista l’any 1992 i va suposar la palanca per fer un canvi radical envers una major professionalització de l’empresa i la formalització del consell d’administració. Va portar la incorporació d’un conseller delegat no familiar i que la família passés al govern de l’empresa. 3i en va sortir l’any 2002. A conseqüència de la gran recessió es va escollir la família Gracia (Múrcia) perquè, a més de diners, aportaven mentalitat industrial i eren una família empresària. L’any 2022, els socis fundadors compren les accions de la família Gracia.

Arturo González va ser el primer conseller delegat no familiar. Home de gran rigor operatiu, portava les formes dures pròpies d’una multinacional com era la Ford, en la qual treballava a Londres, i que xocaven amb les d’una empresa familiar tradicional; els nivells d’intel·ligència emocional eren diferents. El seu substitut durant 15 anys va ser fitxat mitjançant un head-hunter: Joan Aixendri, que tenia El príncep de Maquiavel com a llibre de tauleta de nit. Ramon Carbonell (55), l’any 2007, després de liderar la venda de les empreses energètiques del grup, deixa l’empresa familiar COPCISA. Va ser contractat com a conseller delegat l’any 2015. La seva mentalitat de gestió a AUSA és «com si fos meva», encara que és conscient que no ho és. Aconsella les famílies empresàries que vulguin externalitzar la direcció que escullin una persona que vagi bé de cap (aptitud) i cor (actitud), que més enllà de l’ebitda entengui les dinàmiques i particularitats familiars.

Pel que fa als Perramon, la tercera generació són nou, d’edats entre 32 i 25 anys. Quasi tots han fet pràctiques d’estiu a AUSA. Els germans estan acostumats a consensuar. Entre cosins potser serà més difícil.