El director general de la unitat de comercialització de Bassols Energia: «Quin món deixarem si no fem una aposta clara per les renovables?»

«Tots som clients de l’electricitat», recorda Roger Segura Aguado, director general de la unitat de comercialització del grup Bassols Energia, però, hi afegeix, no totes les empreses ofereixen als seus clients «la capacitat de tenir un paper actiu» per decidir quina energia volen. Garantir-ho forma part de l’ADN de Bassols Energia, juntament amb «un arrelament al territori molt fort», de valors com «fiabilitat», «transparència» i «solvència», i d’un compromís insubornable amb les energies renovables. Tot plegat, ho ha explicat el directiu en una conversa sobre el passat, present i futur de l’empresa amb el director de Regió7, Josep Lluís Micó.

El grup Bassols Energia, dedicat a la generació, distribució i comercialització d’energia, del qual també forma part la línia Aigües de Sant Aniol, neix l’any 1905 amb un negoci d’adoberia. Amb l’arribada de l’electricitat a Catalunya, Bassols va ser pioner en la instal·lació de motors diesels de generació elèctrica per crear microxarxes. De seguida, va apostar per l’energia més verda, amb la compra d’un salt d’aigua a Llanars, al Ripollès. La connexió de les microxarxes creades al voltant dels actius de generació va originar el negoci de distribució, separat des del 2009 del de comercialització, que és el que actualment ofereix el subministrament de kW h i solucions energètiques que van més enllà: instal·lació de plaques solars, emmagatzematge, punt de càrrega de vehicle elèctric i altres productes i serveis més sofisticats com la Bateria Virtual i la Guardiola Solar, enginy financer per maximitzar el valor dels excedents que genera el client. Un valor que la companyia paga d’acord amb el preu del mercat.

Compromís

Segura remarca que, si bé a Catalunya el 90% de la xarxa de distribució és d’Endesa, en el cas de la Garrotxa-Pla de l’Estany, és on Bassols concentra principalment la seva activitat de distribució, amb, aproximadament, el 50% de la xarxa, un fet que «genera un arrelament al territori molt fort», destaca. A aquest compromís amb el territori hi suma el compromís «amb els clients, amb la societat, amb el medi ambient i amb la innovació». En concret, quant a tenir cura de la relació amb els clients, posa l’accent en «la transparència, la digitalització» i, sobretot, en «la capacitat d’oferir el que vol el nostre client». Ho exemplifica en «no oblidar-nos dels que no són digitals. No imposar-los la que vols que sigui la seva experiència amb tu» i que «conservem botigues físiques on poden anar i rebre una atenció humana en la seva interacció amb la companyia elèctrica». Igualment lligat amb aquesta atenció i amb l’aposta per les energies renovables, defensa que «volem anar més enllà i donar-los totes les eines perquè puguin tenir un paper actiu en aquesta transició energètica».

No oblida la importància «d’assegurar la sostenibilitat del negoci a llarg termini», la qual cosa, admet, no facilita formar part d’un sector «complex» i «on hi ha moltes companyies molt especuladores que pensem que fan molt mal al mercat», no pas per problemes de subministrament sinó per les «males praxis i la relació amb els clients». Per compensar-ho, insisteix de nou en la importància de la transparència i de «tenir un preu just i competitiu en equilibri amb tenir una bona salut financera per assegurar estabilitat i una relació de llarg termini amb els clients». Expressat d’una altra manera, que vendre duros a quatre pessetes acaba passant factura.

La capacitat d’oferir el que busca el client sense posar en risc l’empresa, manifesta, també «és el que ens demanen els accionistes. No ens demanen un hipercreixement sinó un creixement sa i de llarg termini», la qual cosa els permet «poder dir no a moltes coses».

Bassols Energia no s’escapa de les servituds de qualsevol altra empresa pel que fa a la situació geopolítica que, alhora, complica la possibilitat de fer previsions a llarg termini. Aquesta situació geopolítica afecta el preu del gas i el preu del gas «té un efecte molt important, especialment en certs períodes de l’any, en el preu de l’electricitat». Els conflictes bèl·lics actius, els aranzels de Donald Trump, «que tenen una repercussió en el preu del gas i en les relacions comercials entre grans productors de gas. Estem en un moment d’incertesa màxima de què pot passar amb els preus».

Deia al començament de la conversa, el directiu, que «tots som clients de l’electricitat». També les persones en situació de pobresa energètica. Sobre això, és contundent: «El sector podria fer molt més que no fa pel marc regulador. Jo estic a favor de les subvencions, però sempre que hi hagi una estratègia més enllà. La subvenció ha de ser temporal i transitòria. Si no hi ha una fita que defineixi un moment en el qual es pot tallar, perquè aquell model funcioni de manera sostenible, és una mala decisió», valora Segura.

Solucions? N’hi ha. Cita les comunitats energètiques. «Estic convençut que els participants estarien la mar de feliços que hi hagués una part de l’energia que es pogués cedir a gent amb pobresa energètica» d’acord amb els ajuntaments. Cal, però, un marc regulador clar que, ara per ara, no existeix, reitera.

Un marc que, per exemple, permeti a dues persones d’aquesta comunitat energètica intercanviar energia sense els inconvenients que hi ha ara. «El problema és que el damnificat més gran, normalment, és el client final, perquè estàs carregant o sobrecarregant fiscalment certes pràctiques perquè no hi ha una regulació».

Molt lluny dels objectius

A Catalunya, la transició energètica encara és una assignatura pendent. «Una cosa són les idees i les intencions, i una altra la situació en què estem. L’asincronia legal i administrativa i de tramitacions, amb els objectius que es marquen». Ho explica amb dades. «Europa et diu un objectiu, que és que el 45% estigui cobert per energies renovables, i nosaltres diem, ‘no, el 80%’. Es pot entendre, perquè som dels països europeus que tenen més capacitat». A l’hora de la veritat, però, constata, estem molt lluny. Ho demostra la informació que inclou el quadre adjunt sobre la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2030. «L’objectiu és de 4,4 gigues de solar fotovoltaica sobre terreny [que al quadre està expressat en megawatts]. El setembre del 2024, només teníem 0,35 giges, un 8% d’assoliment. Del 2020 al 2024, a Catalunya s’han fet 62 megues; Espanya, incloent-hi aquestes 62 megues, n’han fet 17.000». Pel que fa a la tecnologia solar fotovoltaica a teulada, «els objectius són de 2,1 gigues i estem a prop d’una giga, que és un 45%». Què fa que hi hagi aquesta diferència? Que en la tramitació de la primera hi té més paper l’administració. N’hi ha prou amb un altre exemple. Eòlica terrestre. «L’objectiu el 2030 és de 5,2 gigues; avui, en tenim 1,4. A l’eòlica marina tenim una giga d’objectiu i, avui, en tenim zero». La conclusió és que, a cinc anys vista, és poc factible tenir els objectius fixats. Del 54% esmentat, la cobertura en renovables a Catalunya és d’entre un 13 i un 20%.

Parcs solars

A Bassols, destaca Segura, «ens encantaria fer comunitats energètiques a partir de parcs solars amb la col·laboració d’Ajuntaments a Catalunya, però hem hagut de comprar un parc a fora», a Talavera. És un parc de 9 megues. Segons les dades de la Ponència d’Energies Renovables, avui hi ha a Catalunya uns 500 parcs fotovoltaics en diferents estadis de tramitació (pendents d’impacte ambiental o en fases anteriors). .

Si ens fixem en els projectes més avançats, trobem 15 parcs nous que han entrat ja en servei, sumant 34 MW; 12 amb autorització administrativa prèvia, pendents d’autorització de construcció, que sumen 478,6 MW, i, finalment, 123 amb autorització de construcció per un total de 967 MW.

«La nostra prioritat és tenir energia renovable per als nostres clients i, la segona, tenir els actius a Catalunya». No va ser possible. «Vam haver de canviar aquesta decisió estratègica per la dificultat de trobar bones oportunitats aquí». Traves dels Ajuntaments i administracions i, a vegades, traves també dels ciutadans que no volen tenir l’impacte visual dels actius de generació. Davant d’aquesta realitat, apel·la a ser responsables i a trobar l’equilibri perquè, es demana, «si no tenim una aposta clara per les energies renovables, quin món deixarem?».