El PSC ha celebrat que l'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa, format per ERC i Junts, "reconegui finalment el sobrecost del Museu del Barroc", un encariment que els socialistes atribueixen a "l'excés de monumentalisme" i a unes despeses "desmesurades i innecessàries"

El portaveu del grup socialista i alcaldable, Anjo Valentí, ha assegurat que es reafirmen en que l'operació perquè la ciutat tingui el Museu del Barroc de Catalunya suma 9,7 milions d’euros quan inicialment el pressupost aprovat era de 5,7 milions.

El PSC no està d'acord amb que el govern municipal situï la despesa en 9 milions i afirma que "aquests 700.000 euros que ara el Govern no reconeix com a propis de l’obra són en gran part els corresponents a l’enderroc de la Sala Ciutat (177.000 euros), i la posterior urbanització de la plaça Sant Ignasi afectada per la nova obra (393.797 euros)". 

Obres "lligades"

Argumenta que "ambdues execucions es van fer ja pensant en la futura construcció del nou edifici del Museu, com així ho demostra que durant l’enderroc es van preservar grans parts dels murs de l’antic Col·legi de Sant Ignasi".

Recorda que fa 7 anys amb l’inici de l’enderroc de la Sala Ciutat, "el mateix govern municipal va emetre un comunicat per recordar que aquests treballs formaven part del pla d'actuació de la plaça de Sant Ignasi i la Via de Sant Ignasi amb l'objectiu de revitalitzar aquesta zona millorant l'entorn urbà i donar valor al Museu Comarcal i a la Capella del Rapte".

Anjo Valentí explica que el mateix document director de l'Ajuntament sobre les intervencions arquitectòniques a l'Antic Col·legi de Sant Ignasi donava resposta a la necessitat de reorganitzar l'esquema funcional de l'edifici, ampliant-ne els nous espais de museïtzació tenint en compte, especialment, la nova situació de l'entorn urbà de l'edifici generada per l'enderroc recent de la Sala Ciutat.

Afegeix que també manifestava que l'enderroc de l'edifici havia d’incloure la retirada de la totalitat de les soleres així com de totes les contencions i fonamentacions existents, sempre i quan no posi en perill l'estabilitat de les edificacions o elements de l'entorn. I principalment, s’esmentava, que la proposta incloïa l'adequació de la mitgera del Museu Comarcal que havia de quedar de nou a la vista una vegada s'enderroqués la Sala Ciutat. A més de fer-ne un seguiment arqueològic dels treballs doncs segons dades històriques, l'àmbit del teatre va ser ocupat amb anterioritat per una església. En definitiva, que els resultats d'aquest seguiment podien condicionar l'ordenació prevista de la plaça.

"Per tant la seva urbanització posterior ja va anar directament enfocada i lligada a la preservació de les restes de part de l’antic col·legi ignasià per tal que formessin part del nou complex museístic així com el seu immediat entorn". 

Assegura que s'entén que si en lloc de fer un nou edifici s’hagués projectat en el mateix espai, per exemple, una rotonda o un altre tipus de plaça, la seva reurbanització hagués estat ben diferent. "Així, doncs, aquests treballs inicials també han de ser incorporats i reconeguts en el conjunt del cost de la obra de construcció de tot el complex del nou edifici dedicat al Barroc".

Per això, el PSC "reitera" que, per ara, "el cost global (amb les dades que disposem) sumen 9.705.163 euros". 

'No' a l'excusa de la guerra

Es tracta de partides projectades -i la majoria ja aprovades- abans que arribessin els augments dels costos dels subministres i de la inflació (finals del 2021 i inicis del 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna) i que, per aquests motius, "no poden ser vinculades a factors posteriors tal com s’ha excusat el govern de l’Ajuntament, sinó pel fet que hem denunciat que estem davant una obra de costos monumentalistes desmesurats, i innecessaris".

El PSC considera innecessària "una partida aprovada per contractar personal extern a l’Ajuntament (181.000 euros) a una empresa quan, precisament, manquen places internes d’auxiliars d’equipaments del museu. Sembla que vulguin fer una externalització d’aquest servei que fins ara era cobert per personal de l’Ajuntament".

Per tot plegat reitera que "l’objectiu de fer un Guggenheim a la manresana podia haver estat una idea original però no al preu al què s'ha arribat" i que ha comportat "concentrar moltes de les subvencions rebudes de cultura i patrimoni històric".