L’efecte de la vaga a la regió central és important a la sanitat i modest a les aules

Estan cremats. Molt cremats. Després de l’esgotadora etapa marcada per la pandèmia diuen que, enlloc de millorar, les seves condicions laborals han empitjorat i per a més inri, fan notar, temen que a mitjà i llarg termini encara s’espatlli més la situació. Per tot plegat han decidit fer vaga. És el que han explicat els professionals que han assistit a la concentració que s’ha fet davant de les consultes externes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, amb un centenar de participants, entre metges i també professionals d’altres àmbits. El lema que han cridat: «Som aquí».

Vaga de metges: els sanitaris es concentren davant d'Althaia, a Manresa

Elisabet Pujol, del Sindicat de Metges, ha situat el seguiment com a «majoritari», mentre que les dades oficials d’Althaia, ha informat aquesta tarda, parlen d’un 32,8%. «L’empresa compta el que li diu el CatSalut que ha de comptar: els metges que té aplantillats; els que té de mínims, la gent que surt de guàrdia, baixes per maternitat, vuit persones que estan de vacances, quatre que estan fent un curs... tots aquests no els compta i això no és cert perquè a nosaltres ens han dit que s’afegeixen a la vaga. Ho hem estat mirant i a ginecologia tenim un 89% de seguiment, a urologia un 100%, a oftalmologia un 100%, a endocrinologia un 100%, apneumologia i cardiologia un 100%, a pediatria un 95%, a anestèsia falten una persona o dues de les 30 que som...». Ha comentat que a Urgències i l'UCI s’havien organitzat per poder ser menys gent i atendre bé els pacients, «però l’empresa s’hi va negar i els va dir que la Llei marca que hi han de ser el 100%».

«Ja no ens queda corda"

La concentració a l’hospital de la Fundació Althaia ha servit per sumar-se a les reivindicacions a nivell de país dels metges i, per manifestar el seu rebuig pel conveni que s’ha signat, en el cas del personal de neteja, portalliteres, auxiliars d’infermeria..., que reclamen que sigui equitatiu per a tots. Als cartells, missatges com «Vull que em valorin», «Tots som necessaris» i «Som aquí» i, als dels metges, dibuixos amb els missatges: «Hores extra no comptabilitzades, molts cafès, covid 19, guàrdies» i «Ja no no ens queda corda». A les pancartes: «Volem un conveni igualitari» i «Metges de Catalunya en lluita».

Pujol ha recordat que «la situació que estem vivint després del covid és insostenible. El que volem és millorar les nostres condicions laborals, tan de retribució i assistencials, per poder tenir formació, una bona gestió de les llistes d’espera, de les consultes. Pensa que hi ha metges que tenen 40 consultes en un matí. Això és insostenible. Els MIR. Gastem molts diners en aquest sistema i no som capaços de retenir aquest talent perquè, quan acaben, se’n van a llocs on els ofereixen altres coses o directament a portar els negocis de casa seva. Els MIR són molt importants perquè són els nostre relleu!», ha constatat.

«Cada cop serem menys, més putejats...»

Damià Perich, adjunt del servei de pneumologia, explicava que «som cinc pneumòlegs i avui i demà som tres de mínims». Al seu entendre, «el sistema sanitari, abans de la pandèmia, anava sobrevivint a base de sacrificis dels professionals, metges, infermeres, moltes hores extra no comptabilitzades, jornades de 24-30 hores seguides. Amb la pandèmia, tots vam donar el màxim, des del primer dels metges fins a les dones de neteja, i aquestes carències s’han acabat de destapar més ara amb la postpandèmia. Estem tornant a nivells de feina i de llistes d’espera semblants als que teníem abans de la pandèmia sense que la pandèmia hagi desaparegut del tot i amb una situació de cada cop més estrès, més feina, se’ns exigeix més». «Fugida del personal sanitari amb la sobrecàrrega que patim els que quedem», hi afegia una companya de feina al seu costat. Perich remarcava que «no ens agradaria que aquesta vaga es considerés una vaga de reivindicació econòmica, que també perquè som dels metges pitjor pagat d’Europa, però el fet que tinguem un sistema de MIR molt bo i molt d’aquest talent se’n vagi a fora és molt contraproduent i, si no mirem les condicions que donem aquí, el talent continuarà marxant i, si tenim en compte que es jubilaran una barbaritat de metges els propers anys, cada cop serem menys, més putejats... La situació no sembla que hagi de millorar sinó que cada vegada anirà a pitjor. El futur és molt preocupant».

Pujol ha apuntat que «l’any passat van quedar 200 places de metges de família dels MIR per cobrir perquè la gent no les vol perquè les condicions són infumables». Perich ha citat el lema de la vaga: «'Ho vam donar tot a la pandèmia i no hem rebut res a canvi', perquè, realment, hi ha molts serveis que no han crescut. El de penumologia d’Althaia té el mateix equip que quan vaig començar fa disset anys. Som els mateixos amb molta mes feina i de molta més complexitat perquè la gent es fa gran, sobreviu més...».

Un conveni que no és equitatiu

Alfonso García, del Sindicat dels Tècnics Auxiliars d’Infermeria, ha explicat que «s’ha signat un conveni que no és equitatiu per a tots els professionals de la sanitat, tan de la categoria del 3 al 7 com de l’1 al 2, i volem reclamar que se’ns escolti perquè tots som un equip i, si un de l’equip falla, la cosa no funciona. El que no pot ser és que només hi hagi unes millores substancials per a una categoria i que la resta no tinguem cap millora». Ha remarcat que també és una reivindicació a nivell estatal i que els metges s’hi han afegit també en aquest tema «perquè tenen unes condicions molt baixes comparades amb altres països de nivell europeu».

«No se'ns ha tingut en compte»

Imma Prat, del sindicat de la Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l'Administració de Catalunya-Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat / Intersindical Alternativa de Catalunya (CATAC-CTS/IAC), que ha estat l’encarregada de llegir el manifest de la convocatòria, ha remarcat que «la mobilització és per donar visibilitat a tots els col·lectius. No pot ser que la sanitat pública només es referenciï en infermeria. Ho ha de fer en tots els professionals que en formem part i s’ha d’entendre que els uns sense els altres no podem caminar». Ha afegit que «les millores dels pressupostos donats per la Generalitat de Catalunya que es gestionen a través de les meses de negociació el que han de fer és comptar amb totes les parts implicades dins del procés». Opina que el conveni que s’ha signat «no té ni solta ni volta. No se’ns ha tingut en compte i se’ns hi ha de tenir perquè som els primers professionals que donem la cara davant l’usuari. El que sentim és indignació. Hem de continuar lluitant i hem de continuar sent visibles perquè, a hores d’ara som invisibles perquè ningú no compta amb nosaltres», ha remarcat.

Concentració al CAP Bages

Al CAP Bages, una trentena de professionals del personal de mínims que treballa en aquest ambulatori ha sortit a la porta per fer una concentració, seguint la convocatòria del sindicat CATAC-CTS per als professionals de mínims que no han pogut anar a la manifestació, però que s'han volgut sumar a la vaga. Susana Sánchez, delegada del sindicat a la Catalunya Central, ha explicat alguns dels motius que els han fet mobilitzar. Ha reclamat que la sanitat pública ho sigui al cent per cent, que es recuperi tot el que es va perdre amb les retallades del 2008, unes condicions de treball dignes amb una pujada de salaris perquè «els sous fan pena i el tercer acord que està negociant l'ICS no ens agrada. Augment de les plantilles per poder oferir una sanitat de qualitat als usuaris», entre d'altres. Ha recordat que, mentre que, a Europa, la ràtio d'infermeres per cada mil habitants és de 9,7, aquí no arriba a 6.

En concret, el que demanen és el següent:

• Equiparació amb les condicions laborals i assistencials dels països més avançats de la UE.
• Establir ràtios usuaris/professionals adequats a les realitats econòmiques, socials i territorials, que assoleixin un grau desitjable de qualitat assistencial, comparable sense rubor amb almenys les mitjanes de la UE. A España, la ràtio d'infermeres per cada 1.000 habitants es de 5,9 i la mitjana a Europa es de 9,7.
• Redefinició justa dels rols competencials per a totes les categories laborals i professionals, així com de les vies de millora i promoció per a totes elles, amb els subsegüents reconeixements econòmics i de carrera professional.
• Destinar des dels propers Pressupostos Generals del 2023 la dotació econòmica adient per tal que l’Atenció Primària pugui ser, com manen l’evidència científica i les millors anàlisis en economia de la salut, eix vertebral del sistema sanitari públic, destinant-hi el 25%.
• Restabliment de la jornada de 35 hores setmanals.
• Exempció voluntària de treball els caps de setmana i guàrdies per als majors de 50 anys.
• Jubilació anticipada voluntària des dels 60 anys.
• Derogació i reversió dels efectes del decret llei 3/2010 (reducció salarial del 5%), recuperació dies d'assumptes propis, del Fons d'acció Social, del pla de pensions... arran de la mal anomenada 'crisi econòmica' del 2008.
• Garantir una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública.
• Reconeixement econòmic i professional de les titulacions i especialitats sanitàries amb graus retributius equitatius i pertinents, com ara la inclusió de les infermeres, per nivell formatiu i competencial, en el grup professional A1.
• Augmentar linealment les retribucions salarials les categories no-sanitaries.
• Com a urgència immediata i estratègica, prendre mesures per tal d’atraure i recuperar professionals que cobreixin necessitats a curt termini per tal de rellevar les ingents quantitats de personal sanitari prop a jubilar-se en els anys vinents.

Subscriu-te per seguir llegint