Dones, ‘armades’ i molt orgulloses d’obrir camí en un món d’homes

Amb la roba d’armat posada, com que totes tres porten el cabell molt curt, costa distingir-ho. Després, afinant més la mirada, es veu una arracada, uns llavis pintats... L’Associació Cultural i Recreativa de Manresa té aquesta Setmana Santa quatre dones armat, més que mai. 

El desembre del 2018 es va posar a votació a l’assemblea ordinària de l’entitat, fundada el 1999, si les dones podien formar part del maniple. Un 76% dels vots va ser favorable. Després, va arribar la pandèmia i, fins a l’any passat, no hi va haver les primeres desfilades. En les activitats d’ahir hi van participar tres dones; dues van desfilar a la Festa del Banderer del matí, i a la Processó del Silenci del vespre s’hi va afegir la tercera. Divendres vinent, a la Processó del Divendres Sant, és previst que hi participi una quarta dona armada, Anna Sànchez Gadea. 

Una "penitència travesti" reivindica els drets LGTBIQ+ a Manresa

Les que van desfilar ahir es diuen María José Barbero Mendoza (Manresa, 69 anys) i Ascensión Tur Torres (Manresa, 63 anys). La primera, carregant una arma de l’època i, la segona, una llança; i Montse Ribalta Serra (Manresa, 69 anys), que es va estrenar com a armat a la processó del vespre portant l’àguila. A banda, a l’associació també hi ha altres dones fent el paper de romanes, d’aiguadores o formant part de la banda de música. De fet, ahir Ribalta va fer els dos papers. A la Festa del Banderer va anar de romana i, al vespre, va desfilar com a armat. 

«Ho vaig provar i em va agradar»

Barbero explicava que va entrar a l’associació fa uns vuit anys a través de la seva parella, que en formava part. «Ho vaig provar, em va agradar i vaig continuar. Quan em vaig assabentar que es votaria perquè hi entressin dones, li vaig dir al president ‘jo la primera’, i soc aquí». Comentava que el que li va agradar i la va portar a fer el pas per ser un soldat romà a les desfilades i actes de Setmana Santa és que «em vaig sentir ben acollida. Segueixo i seguiré». Pel fet de ser una dona, lluny de rebre comentaris disconformes dels seus companys o d’altres homes, assegurava que va ser «tot el contrari. M’animaven i deien: ‘Dones al poder’». No descarta que, amb el pas dels anys, hi pugui haver una capitana del maniple. 

Pel que fa a la indumentària, deia que «de tant en tant et ve de gust treure’t el casc, però es porta bé». Ella no porta llança ni fa les evolucions, sinó que va al davant portant un estendard o bé una arma que recorda el tambor d’una metralleta i que corona una destral.

«Els fa gràcia veure’m»

A Tur el que la va empènyer a allistar-se a la legió va ser que «els veia pel carrer i m’agradaven i, quan van dir que les dones podien ser armades, m’hi vaig apuntar». Ella ja tocava el tambor en una banda i Joan Ramon Manuel Sabaté, que va presidir l’associació del 2013 al 2018, «sempre em deia que m’havia d’apuntar als Armats. Jo li vaig dir que, quan les dones puguem ser soldats ho faria, i quan em va comunicar que ja es podia fer, m’hi vaig apuntar». Sense comptar els anys de la pandèmia, la d’ahir va ser la seva tercera sortida. 

Un cop posada, comentava que l’armadura, tot i que treta pesa, «es porta bé perquè el pes queda repartit». Coincidia amb Barbero que el casc és el més pesat de portar. «S’aixafen les orelles... però, bé, sarna con gusto no pica». Als seus companys «els fa gràcia veure’m, i m’animen perquè represento les dones. Ho faig amb orgull». Enviava un missatge a altres dones a afegir-s’hi El que li agrada més de tot és desfilar, i la trobada i l’ambient amb tots els companys de l’associació. 

Ribalta fa deu anys que forma part de l’entitat. Hi va entrar per participar a la Confraria del Natzarè, de la qual s’encarreguen els Armats, «a través d’una companya de la feina. Em va dir: ‘vigila, perquè si hi entres et serà difícil deixar-ho, i realment va ser molt cert perquè encara hi soc». Va estar uns anys a la confraria, que descriu com una gran experiència; a través de Sabaté, quan ell n’era el president, va entrar a la junta dels Armats. «Em vaig integrar molt». Fa el paper de romana i «aquest any he volgut fer el pas per ser un Armat. Només posar-me l’uniforme em va agradar molt». Sobretot, «desfilar amb els tambors al darrere». 

Moments molt emotius

Entre evolucions i figures, amb final a la plaça de Crist Rei, ahir hi va haver dos moments especialment emotius al tram entre el carrer de Barcelona i el de Carrasco i Formiguera. Abans de l’esmorzar gentilesa de la pastisseria El Cigne, es va fer el relleu del capità manaia Joan Lladó i Casals (que ho ha estat tots aquests anys d’ençà que es va crear l’entitat) per Carles Marquès i Soranells, i un homenatge a Ramon Circuns i Presagué, cofundador de l’entitat. Entre altres obsequis, Lladó va rebre la figura d’un armat dels que fa Lídia Estany per a l’associació adaptat a la figura del capità. Van ser per sorpresa a Manresa per assistir al relleu el capità, Pascual Costa, i dos armats de Vila-real, i la banda va tocar un fragment de la música de la pel·lícula Gladiator. 

També es va fer el canvi de banderer amb Antonio Flores per Toni Fargas. A més a més, es va aprofitar l’ocasió per fer una fotografia als quatre presidents de l’associació fins ara: Joan Lladó, Josep Mollar, Sabaté i, l’actual, Manel Ortiz. Tot plegat, sota l’atenta mirada del governador romà, Antoni Cunill. 

Els fidels no falten al Diumenge de Rams a Crist Rei, amb l'estrena del nou rector

Subscriu-te per seguir llegint