Xiaobing Wang, fundadora de l’Associació Centre Cultural Xinès a Manresa: «Per als xinesos és bàsica la confiança i el compromís»

Els dos anys que va viure a Glasgow –Escòcia– han marcat la seva vida. Allà, quan estudiava un màster, va conèixer un noi de Sant Fruitós de Bages amb el qual, més endavant, es va casar i ara tenen dos fills. Fa quinze anys, Xiaobong Wang va arribar al Bages. Primer van viure a Manresa i, després, a Sant Fruitós. Catalunya és la seva terra d’adopció i li agrada conèixer i viure les tradicions catalanes, però també vol que els seus fills i els de la resta d’immigrants del gegant asiàtic coneguin les seves arrels familiars. Per això, conjuntament amb altres persones, va crear l’Associació Centre Cultural Xinès de Manresa, que organitza activitats formatives –aprendre xinès i cal·ligrafia– i culturals, com ara la celebració del Nou Any Xinès. Com a estudiant, a la Xina va fer la carrera universitària d’Econòmiques i, en acabat, se’n va anar a Suïssa dos anys per especialitzar-se en direcció de Turisme i Hostaleria. Per continuar aquests estudis es va traslladar a Glasgow. Després, es va preparar com a formadora de xinès a Hanban (Confucius Institute).

Per casualitats de la vida, fa quinze anys que viu al Bages.

Amb el meu marit ens vam conèixer a Glasgow, a la universitat. Ell hi estudiava un màster en enginyeria i jo en feia un vinculat al turisme i l’hoteleria. Després de festejar un quant temps, ens vam casar i ens vam establir primer a Manresa i, després, a Sant Fruitós de Bages.

El casament, quin ritual van fer?

Ui, van ser diferents passos, tots el 2007. Primerament hi va haver el casament pel civil, a Sant Fruitós, després vam anar a la Xina de celebració i, a l’agost, vam fer el casament religiós al monestir de Montserrat amb els meus pares i tota la família.

A Catalunya, però, no s’ha dedicat al turisme sinó a l’ensenyament del xinès.

Un dels entrebancs va ser que en establir-me al Bages jo no dominava ni el castellà ni el català. Amb el meu marit, sempre ens hem relacionat en anglès. El primer coneixement de castellà el vaig tenir a l’Institut Cervantes, a Escòcia, i, posteriorment, amb el temps l’he anat millorant, i també he fet un curs de català al Centre de Normalització Lingüística, però encara em falta molt per aprendre. En viure aquí, vaig detectar interès per aprendre el xinès. Per això, em vaig acreditar per exercir de professora i fa més de deu anys que m’hi dedico. Fins a l’aturada de la covid he ensenyat xinès a l’Agora International School Barcelona, on la llengua de base és l’anglès. Actualment treballo fent classes de xinès a la FUB de Manresa.

Que els nens aprenguin anglès és habitual, però xinès no ho és gaire. Els deu costar.

Una miqueta, però és determinant l’interès que hi posen. Amb desgana no s’avança.

Els seus fills deuen ser poliglotes.

Jo els parlo xinès i em contesten en català o en xinès. Com que ells, durant anys, han estudiat a l’Agora, també parlen perfectament l’anglès. El nen té gairebé dotze anys i la nena en té deu, i entre ells parlen en català. També ho fan així amb els cosins i la resta de la família. O sigui, estan creixent amb la familiaritat de quatre llengües.

D’ençà que van muntar l’Associació Centre Cultural Xinès, un dels primers objectius ha estat la formació dels més petits.

M’agrada integrar-me als llocs on visc, però a la vegada és important no perdre les arrels. Els nens i nenes, fills d’immigrants de la Xina, és bo que coneguin la cultura xinesa, les seves festes, els seus referents filosòfics, la geografia i també cal que sàpiguen escriure l’idioma. N’hi ha que el parlen a casa i amb la família, però no l’escriuen.

L’entitat que presideix ja es pot donar per consolidada.

La vam fundar l’any 2016 i hem aconseguit que creixi de forma progressiva fins a l’arribada de la covid. La pandèmia va fer que es tallessin de cop les activitats programades, que es van haver d’adaptar al format online. Tot que costa, perquè encara hi ha por de la malaltia, estem reprenent el ritme i, sobretot, de cara a l’estiu, estem preparant diferents propostes, com un casal d’estiu.

Ensenyar el xinès és una de les prioritats?

Sí, fem classes durant tot l’any, els dissabtes. Impartim el xinès a les dependències parroquials de la parròquia de la Sagrada Família de Manresa perquè hi disposem de l’espai suficient per acollir alumnes de sis nivells. Atenem unes quaranta famílies xineses.

Per què, a Catalunya, la majoria dels xinesos treballen en bars o en basars?

A la nostra cultura es considera un valor poder treballar en el teu propi negoci. I, a més a més, s’ha de tenir en compte l’esperit de laboriositat del poble xinès... I obrir un bar o un basar és una opció. Hi ha famílies que a la Xina ja regentaven un negoci similar al que han muntat a Catalunya. Amb les noves generacions tot canvia, perquè molts dels joves estudien o han fet estudis universitaris. Ja n’hi ha que són metges, advocats o que ofereixen serveis com els propis d’una gestoria.

Una paraula molt important per als xinesos és confiança.

A la nostra cultura, és bàsica la confiança i el compromís. Hi ha gent que es pensa que els xinesos som freds i distants, però no és així. Ens obrim de mica en mica, necessitem temps. Abans de dir que som amics, cal parlar.

Els immigrants, a mesura que es fan grans, prefereixen passar la darrera etapa de la vida a la Xina.

Les persones grans tenen ben presents les seves arrels xineses. Allà hi ha tota la família i volen sentir el caliu dels més propers.

En altres processos migratoris s’establia molta gent en un mateix poble o en un barri determinat.

A Manresa i la seva zona d’influència la ubicació està molt diversificada, les famílies estan molt repartides. En altres llocs, com Barcelona o Badalona, ja passa com en altres grans ciutats del món, que es forma un Chinatown.

Hi ha contacte entre els més de 600 xinesos establerts a Manresa?

Quan ens trobem més gent és en la celebració que organitzem anualment de l’Any Nou Xinès, que incorpora diferents activitats. En altres moments és força més complicat perquè tothom treballa. La comunitat xinesa és molt treballadora. Però tenim un bon contacte a través de les xarxes socials.

És fàcil veure nens que ajuden en els negocis familiars.

Forma part de la cultura xinesa, on la família té un pes molt gran. Tothom ajuda tothom i, generalment, les famílies estan molt unides. Sempre que cal, la família s’ajuda. En el cas de les festes, també ens reunim. Ens trobem i, en acabat, tothom va a casa seva.

Teniu fama que, en general, compliu els acords econòmics.

Té molt a veure amb la paraula compromís que parlava abans. Molta gent, abans de fer un pas endavant, demana consell i, si cal, també suport econòmic.

En els darrers anys es parla de l’estrat social dels multimilionaris.

Un dels èxits de la Xina ha estat aconseguir una àmplia classe mitjana. Actualment, s’està ajudant els menys afavorits perquè puguin assolir aquesta classe mitjana, modestament acomodada. És cert, però, que ha aparegut una minoria molt rica.

A la Xina hi ha llibertat econòmica, però no política. Es reivindica?

La gent, majoritàriament, està contenta, perquè en els darrers cinquanta anys ha millorat molt la qualitat de vida de la població. En aquest context, l’interès per la política és reduït.

La festa que celebreu de l’Any Nou Xinès és molt antiga.

La celebració de l’Any Nou Xinès es remunta a més de dos mil anys. De fet, ara som a l’any 4721. A Manresa ha tingut molt d’èxit i volem continuar organitzant-la perquè, a partir de mantenir viva la tradició, ens permet trobar-nos una part significativa de la comunitat xinesa de la zona.

S’ha girat full al període de Mao?

Va ser una època en què es van fer coses que estaven bé i d’altres que potser no tant. Els de la generació dels meus pares hi veuen fets positius perquè va transformar un país pobre i submís.

Fa servir la medicina tradicional xinesa?

Sí, a la Xina fem servir els dos sistemes de salut, el tradicional xinès i l’occidental. Jo crec que els dos sistemes de salut són interessants i complementaris. El xinès, el fem servir més per al dia a dia, se centra en l’acupuntura, els remeis naturals i, sobretot, en les herbes medicinals i l’alimentació.

Subscriu-te per seguir llegint