El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat designar amb el nom de plaça de Neus Català Pallejà l’espai de davant de l'església de Crist Rei, a la confluència del carrer d’Àngel Guimerà amb el passeig Pere III, que no té nom oficial i es coneix popularment com a plaça de Crist Rei o de La Farola. Un canvi de nom que ha estat qüestionat i que ha generat debat per considerar difícil que es popularitzi, entre altres motius.

Ara s'ordenarà la col·locació, per part dels serveis tècnics municipals, de les plaques i retolacions que corresponguin amb la inscripció: Plaça de Neus Català Pallejà (Els Guiamets, 1915-2019) supervivent del nazisme i lluitadora contra el feixisme.

Davant un "Temple expiatori"

La decisió s'ha pres després que el 18 de novembre de 2020 Fem Manresa entrés una instància sol·licitant que es tingués en compte la persona de Neus Català Pallejà per a donar el seu nom a un espai públic de la ciutat.

Segons consta en el dictamen aprovat, l’espai s’ha escollit de manera simbòlica per reivindicar la dignitat de les persones deportades als camps nazis enfront del temple de Crist Rei, que fou construït pel règim franquista, acabada la Guerra Civil Espanyola, com a temple expiatori “de les profanacions i sacrilegis comesos en la destrucció de les parroquial i altres esglésies”, segons va proclamar aleshores el Bisbe de Vic.

El Reglament d'Honors i Distincions estableix que, dins els honors i distincions que amb caràcter oficial podrà conferir l'Ajuntament a fi de premiar especials mereixements, beneficis assenyalats o serveis extraordinaris, s'hi engloba el de designar amb el nom d’una persona una via pública, un complex urbà, un espai públic o una instal·lació municipal, sempre i quan aquesta concessió sigui a títol pòstum i després de transcorreguts almenys 3 anys de la defunció.

En el ple municipal d'aquest dijous, la regidora de Cultura, Anna Crespo, ha volgut deixar clar en la seva intervenció que no es tractava d'"un agravi a la plaça de Crist Rei". Ricard Ribera, president de la Fundació Neus Català, va intervenir al ple fent ús del reglament de participació ciutadana per agrair l'atribució del nom a un espai emblemàtic de la ciutat i que això permetés posar encara més en relleu la seva figura.

Ricard Ribera, president de la Fundació Neus Català al ple d'aquest dijous Francesc Galindo

Ribera la ha titllat de "comunista incansable" i exponent totalment adient per "resignificar l'espai públic" quan resulta absolutament necessari, encara hores d'ara. Per part del consell municipal de la Dona ha intervingut Montserrat Mestres que va agrair el reconeixement que suposava quan hi ha una evident càrrega sexista dels momenclàtors, també el de Manresa.

Ha felicitat la iniciativa, va dir que era una oportunitat i que la incorporació a poc a poc del seu nom contribuirà a que es conegui.

Montserrat Mestres, del Consell Municipal de la Dona al ple d'aquest dijous Francesc Galindo

Per part dels grups municipals la nota discordant l'ha posat el president del grup de Ciutadans, Andrés Rojo, que ha argumentat l'abstenció per considerar que no considera el punt triat el més adequat. Sí ha de tenir un espai important de la ciutat no té perquè ser un que tingui un nom popular plenament consolidat. El que pot passar és que la plaça Neus Català continuï sent coneguda com de Crist Rei.

La resta de grups han primat l'oportunitat que un espai emblemàtic de la ciutat sigui batejat amb el nom d'una persona que representa uns valors que tant de bo hi fossin representats en molts més llocs de la ciutat, i que el pas del temps, si avança en aquesta direcció, faci la resta.

Després de quedar-se en solitari defensant l'abstenció i interpel·lat directament per tota la resta, Andrés Rojo ha accedit a votar a favor "per no trencar la unanimitat a l'entorn de la figura de Neus Català".